Especial Meritxell: l’antic santuari de Meritxell
L’antic temple de Meritxell va ser destruït en gran part l’any 1972, arran d’un important incendi produït la nit del 8 de setembre. L’incendi no només va destruir l’edificació, sinó que també va acabar amb els documents originals del santuari i les imatges i retaules que decoraven l’interior del temple, inclosa la talla romànica de la Verge de Meritxell.
L’antic temple és una edificació d’estil romànic, aixecat durant la segona meitat del segle XII. S’estima que cap al segle XVII, s’hauria aixecat el primer porxo adossat a la façana sud i, cap a l’any 1658, data probable de finalització de les obres, s’hauria construït una nova església barroca que en gran part es correspon a l’actual, a excepció de la capçalera que va ser modificada el segle XIX. Posteriorment, se li va afegir un cambril i la decoració de l’interior, amb pintures murals de l’artista Joseph Oromí.
L’incendi, que es va produir en 1972, va arrasar gairebé tota l’església. No obstant això, les ruïnes que van quedar van permetre l’obertura, 20 anys després, de la capella de Santa Maria de Meritxell, concretament l’any 1994, un espai que s’ha convertit en una sala d’exposició permanent amb el nom ‘Meritxell Memòria’. En el seu interior, diversos panells de vitrines similars a retaules fan de marc per a explicar els detalls sobre poble, la història, el patronatge i l’incendi de Meritxell. A més a més, s’hi exposen les peces que van sobreviure a l’incendi.
En l’actualitat, l’església disposa d’una planta rectangular, un absis de planta quadrada amb una coberta de dos vessants, un campanar d’espadanya i un porxo adossat al mur sud. De la primera església romànica només es pot apreciar el mur oest, que s’integra dins de la paret lateral de ponent de l’edifici barroc, i els fonaments de l’absis, descobert durant les excavacions arqueològiques de l’any 1991. A l’interior de la nau, a conseqüència de l’incendi i de les successives restauracions, només destaca la reixa de ferro que separa els espais de la nau i de l’absis.
