Passió per les motos, devoció per la fotografia

Albert Punti té 23 anys. Va créixer en l’ambient del motor, i és per això que es considera un apassionat de tot el que tingui rodes i motor. Es va graduar en Informàtica, però combina la seva professió amb una altra de les seves passions, la fotografia i el disseny. Participa activament encarregant-se de la comunicació de la Federació Motociclista d’Andorra, i somia amb cobrir una cursa o un mundial de Moto GP amb la seva càmera de fotos.

Com va sorgir la teva passió per les motos?

La meva passió ve de família. He crescut amb les motos des que vaig néixer, ja que pocs anys després el meu pare va arribar a la presidència de la federació andorrana de motos. Créixer envoltat de motos va fer que tot allò relacionat amb el motor i amb les motos m’apassioni tant.

 Acabes de reconèixer que t’apassiona el món de les motos, però a banda del trial, que és la disciplina més arrelada a la nostra parròquia, hi ha alguna altra que t’agradi o que hagis practicat?

De fet, el trial no l’he practicat mai. M’agrada molt, però no l’he arribat a practicar. De ben petit vaig córrer el campionat d’Andorra d’Enduro, amb una 50 centímetres cúbics, que em va comprar el meu pare quan era petit. Quan em va quedar petita vaig intentar passar al canvi amb marxes, però no hem va convèncer, és per això que ho vaig deixar córrer. No ha estat fins als 19 anys, que vaig tenir una moto grossa de carretera i perquè m’agrada sortir amb moto amb els amics i passejar. També sóc bastant aficionat a veure Moto GP. Des que era ben petit que ho mirem a casa meva. Sempre que anàvem a dinar a la casa dels avis i hi havia una cursa, la miràvem. Tot el que és velocitat i offroad, com ara el trial o l’Enduro, m’agrada força.

 Parlem una mica de la Federació. Suposo que coneixes perfectament el seu funcionament. Ens podries explicar el dia a dia, des de dins?

La meva feina dins la federació és la comunicació: tot el que és disseny, fotografia i xarxes socials. La veritat és que sempre van sortint coses, sempre hi ha alguna cosa nova a organitzar. La federació ha crescut molt quant a esdeveniments durant aquests últims anys. Abans, únicament teníem el campionat d’Andorra d’Enduro, el de trial i els seus mundials, però des de fa alguns anys hem anat creixent i canviant. Hem organitzat Campionats de Supermoto, Trials Indoor, els Ice Gladiators, cursets d’iniciació al trial… i hi ha força feina al darrere. La veritat és que estem molt entretinguts.

 Quant de temps requereix la preparació d’un mundial de trial?

Quan acaba el mundial d’un any, ja estem començant a preparar el següent.

El trial és un dels esdeveniments  que es fan a Andorra més importants a nivell internacional, suposo que és difícil mantenir-lo, no?

A nivell mundial, ja fa bastants anys que ho fem. No sé si és de les primeres competicions a nivell mundial que es fan a Andorra, aquesta de trial, però sí que puc dir que és una dels que més es repeteix. Si no s’ha fet algun any, ha estat per algun tema de logística, de fet la FIM ens demana cada any aparèixer en el seu calendari.

Les marques i pilots estan contents amb la vostra organització?

Si, molt contents. La veritat és que aquí a Andorra, tots els participants i la gent que organitza trial  a altres països, sempre ens felicita. Els agrada molt com treballem tots junts, perquè tots anem a la mateixa: organitzar i passar-nos-ho bé, a la vegada. Al final, el que està aquí organitzant el mundial o qualsevol esdeveniment, ho està fent perquè li agraden les motos, no perquè algú l’obligui o pels diners.

A més de la teva professió, que és la informàtica, també domines perfectament la fotografia. És una tasca que estàs desenvolupant a la Federació Andorrana de Motociclisme, però també  col·labores amb altres suports i amb altres mitjans?

La passió per la fotografia em va venir per la passió que tinc pels cotxes. Des de ben petit m’ha agradat tot el que tingui a veure amb el motor. Era molt fanàtic dels cotxes, sempre m’ha agradat fotografiar-los, i vam crear una pàgina de Facebook i d’Instagram, amb tres o quatre amics, que s’anomena Andorra Cars i és on vaig començar a fer fotografies més serioses i a desenvolupar la fotografia. Vaig començar a mirar molts vídeos, molts tutorials, gent que parlava de la fotografia… i així va començar la meva passió per la fotografia. De fet, quan vaig començar a la federació de motos, no vaig començar com a fotògraf, sinó com a ajudant de secretari, fins que un dia vaig portar la càmera a un esdeveniment i això va agradar. Arran d’això em van fer Cap de Comunicació de la Federació, i ara porto les xarxes socials, la fotografia, etc. A més a més l’any passat vaig tenir l’oportunitat de cobrir tot el mundial de trial indoor.

D’altra banda, també faig les fotografies de ML Automòbils, compra-venda de La Massana. Això hem permet combinar la passió per la fotografia i la passió pels cotxes.

De totes les tasques que fas dins la Federació, quina és la que més t’agrada?

Amb la que més gaudeixo és amb la fotografia, i amb la que més m’entretinc és amb el disseny de pòsters, samarretes… tot el que és disseny m’entreté molt i m’agrada força.

A nivell de Federació, després d’un mundial es podria dir que ja ho has fet tot, però quina fita falta encara per assolir?

Hem organitzat tot el que podíem organitzar, tenint en compte les capacitats que tenim aquí al país. Fins i tot, dues Gal·les FIM, per les quals ens han felicitat pel que fa a l’organització. Crec que la Gal·la FIM és la que aporta més ressò internacional, perquè és on es duu a terme l’entrega de premis a tots els campions mundials de totes les disciplines del motociclisme, a més, alguns els tenim aquí al país.

A nivell personal, quins són els teus objectius?

M’agradaria molt poder cobrir una cursa o un mundial sencer de Moto GP, ja que és una cosa que sempre m’ha agradat. Segueixo a tres o quatre fotògrafs, que van a totes les curses, i la veritat és que m’encantaria poder-ho fer. El més a prop que he estat d’això és a una cursa del Campionat d’Espanya de Velocitat, fent-li fotos al Jordi Raposeiras (pilot andorrà), i la veritat que tenir les motos tan a prop i poder capturar aquests moments amb la càmera, és brutal.

T’agradaria ser president de la Federació?

No ho he pensat mai, ni crec proposar-m’ho en un futur. No m’hi veig.