Josep Loan va celebrar els 90 anys més deliciosos
Arribar als 90 anys, amb la salut i el carisma del Josep Loan, és quelcom que no tothom es pot permetre; i quina millor manera de celebrar aquestes nou dècades de vida, que al costat dels seus familiars i amics, que no van deixar passar l’oportunitat de donar-li l’enhorabona al molt estimat Josep.
Fotos: César De Pablos
El passat dimecres, dia 12 d’agost, Josep Loan es va deixar envoltar per la calidesa i l’afecte dels seus éssers estimats, que, entre rialles, anècdotes i copes, van celebrar un aniversari molt entranyable. Amb la festa d’enguany, ja són noranta les vegades que el Josep va bufar les tradicionals espelmes, una fita que és fàcil de dir, però que, sens dubte, amaga centenars de records i vivències d’aquest home tan estimat pels seus cercles pròxims.
El restaurant Buda Gastro va dissenyar un menú exclusiu per a l’ocasió, on tampoc hi va faltar l’ambientació musical del cantant i saxofonista Guillem Tudó, el qual va ser mereixedor dels aplaudiments de tots els presents. Just abans de començar el dinar, la Maria Polo Loan, neta del Josep, va dedicar unes paraules de congratulació al seu avi.
Un ‘xupito’ de remolatxa va servir com a obreboques a la degustació on, tant el Josep i els seus convidats, també van tastar un assortiment d’embotits i pernil ibèric, unes delicioses potes de cranc d’Alaska, anxoves ‘Triple 0’, foie mi-cuit, percebes del Cantàbric, petxines de pelegrí i un exquisit tàrtar de salmó. Aquestes delicatessen van ser maridades amb xampany, vi ‘Albariño’ Contrapunto i altres referències de la bodega Príncipe de Viana. El plat principal va ser una de les especialitats amb les quals el Buda Gastro ha destacat durant els darrers anys: el llamàntol.
Entre copes i aperitius, el dinar es va convertir ràpidament en una agradable tertúlia, a la qual també hi van assistir la Maria Lurdes i el ‘Pepo’, fills del Josep; l’Àlex i l’Ari, els seus nets i, com no podia ser d’una altra manera, la Júlia Fité, dona del feliç homenatjat. El Josep també va rebre les felicitacions per part del seu germà, l’Isidre, qui no es va voler perdre el festeig.
Després de posar el punt final a la degustació, va arribar l’hora de tallar el pastís, que va rebre de mans de la seva neta Maria, la qual li va treure un càlid somriure al Josep, que va quedar gratament sorprès amb la forma del pastís, que evocava la seva vida com a pagès. Sens dubte, aquesta va ser una celebració que, tant el Josep com els seus éssers estimats, recordaran amb molta il·lusió.
