Epicur, la felicitat estable i permanent

Epicur es va preocupar, en els seus escrits, per aconseguir la felicitat estable i permanent. Per això va tractar infinitat de temes que ens ajuden a aconseguir-la. El tema del desig, que és un assumpte important en el quefer filosòfic, li va interessar especialment. El budisme, per exemple, l’incorpora a la seva filosofia com si fos l’impuls més important a controlar i a extingir, per ser causa de dolor i sofriment.

En efecte, Epicur parla de la naturalesa dels desitjos i de les tècniques a utilitzar per a l’administració d’aquests. Amb l’austeritat i sobrietat que el caracteritza, ens proposa aquesta classificació dels desitjos:

• Desitjos naturals i necessaris. Com el desig natural i necessari de beure per a satisfer la set.
• Desitjos naturals i no necessaris. Com desitjar beure vi o altres begudes que acoloreixen el plaer, però no extirpen per si mateixes el dolor que provoca la set.
• Desitjos que no són ni naturals ni necessaris. Com desitjar corones i estàtues per a la posteritat. Aquests desitjos són, segons Epicur, il·limitats i banals.

Jo afegiria a aquesta classificació, naturalista en excés, el desig de poder, la voluntat de poder, el desig de dominar, d’imposició, d’autoafirmació, de construir, de treballar, de viatjar, d’aprendre, de transformar i, sobretot d’estimar i, ser estimats. Crec, a més a més, que una bona classificació dels desitjos seria: desitjos de ser, desitjos de tenir i desitjos de fer. Desitjo ser director d’orquestra, desitjo tenir un vaixell, desitjo fer un viatge a la lluna. Són diverses direccions a l’energia del desig.

Les tècniques que ens aconsella Epicur perquè nosaltres dominem els desitjos, i ells no ens vencin a nosaltres, són molt senzilles i simples: satisfer els desitjos naturals i necessaris, i rebutjar els altres. “No violentar la nostra naturalesa, sinó persuadir-la, satisfent els desitjos naturals i necessaris, els naturals si no són perjudicials i rebutjar els nocius”, diu Epicur.

Ara bé, tenint en compte aquestes reflexions del filòsof, hem de formular algunes preguntes. Què és, en realitat, un desig? És impuls, anhel, curiositat, manca, atracció, necessitat, gust, obsessió, capritx; o és, fins i tot, addicció per alguna cosa que es desitja de manera incontrolada?

Podem preguntar-nos també, seguint aquestes reflexions, per les raons per les quals neixen els desitjos. Trobem infinitat de motius. Procedeixen, sobretot, de l’energia vital que cada ésser humà atresora i que empeny, a manera de causa eficient, a culminar el desig. Encara que moltes vegades són els models que se’ns presenten com a conductes dignes a imitar i icones a seguir els que, de manera inconscient, ens arrosseguen.

No obstant això, sabem que no és fàcil trobar models dignes dels quals puguem aprendre. Ens trobem amb la realitat quotidiana de la publicitat, la propaganda, la manipulació i els estímuls calculats perquè es despertin els desitjos i es converteixin en necessitats imprescindibles i, moltes vegades, perjudicials. És la perversió dels desitjos constructius i nobles.

Finalment, diré que el desig es pot dirigir a aconseguir metes excelses, altruistes, a realitzar empreses transcendentals. Però la majoria de les vegades els gastem en mers capritxos que consumeixen la nostra força noble i creadora.

Juan Mingorance Pérez, Doctor en Filosofia.
Filosofia Útil, Canal Propi de YouTube