Cinema Paradiso, una joia del cinema

Fa molt poc temps va estar a la cartellera de l’Illa Carlemany aquest clàssic del cinema dirigit per Giusseppe Tornattore. Cinema Paradiso és una d’aquelles pel·lícules que no pots deixar de veure. Una història que et farà conèixer la màgia i l’encant del cinema, a la vegada que et permet observar la transformació que ha patit el Setè art amb el pas dels anys. L’amor pel cinema, que els protagonistes Alfredo i el petit Toto comparteixen, transcendeix la pantalla. Un títol que va ser guardonat amb l’Oscar i el Globus d’Or, a la millor pel·lícula de parla no anglesa, l’any 1990. Recordem que el llançament d’aquesta pel·lícula, l’any 1988, va ser un gran fracàs i un any després, en presentar-se al Festival de Cannes, es va convertir en un èxit aclaparador i va obtenir el Premi Especial del Jurat. Recentment, trenta anys després, ha tornat a les sales de cinema i continua emocionant al públic.

Salvatore, un reconegut cineasta italià, rep la notícia de la mort d’Alfredo, un gran amic de la seva infància i joventut, amb el qual va descobrir la passió pel cinema. La trama es divideix en diverses parts. La primera ens trasllada a una Itàlia de la postguerra, en un petit poble de Sicília anomenat Giancaldo. Allà viu Toto (Salvatore), un nen de sis anys, que troba en el cinema del poble el seu millor passatemps, i farà tot el possible per a aconseguir una amistat amb Alfredo, l’operador del Cinema Paradiso. Alfredo li ensenyarà tots els secrets que amaga l’ofici i el cinema. Un cinema que censura totes les escenes “impures”, la majoria petons i nus. Escenes que, posteriorment, es convertiran en una nova pel·lícula. La banda sonora d’Ennio Morricone, recentment traspassat, és una melodia inovidable que t’acompanyarà al llarg de la pel·lícula. La segona part mostra com transcorre l’adolescència de Salvatore i el seu gran amor per l’Elena, la filla del banquer del poble, de la qual s’enamora cegament. Amb ella viu una intensa història d’amor, però les circumstàncies impedeixen que la seva relació prosperi. Amb el pas dels anys, la seva amistat amb l’Alfredo es fa cada vegada més forta. No obstant això, la marxa de Salvatore del poble, per a perseguir el seu futur com a cineasta, els separarà. L’última part narra la tornada del protagonista al poble, després de 30 anys, per a assistir a l’enterrament de l’Alfredo. El seu retorn significa un retrobament amb el seu passat, amb la terra que el va veure créixer, la nostàlgia de les experiències que havia viscut, el pas dels anys, el retorn a un poble unit per la gran pantalla, a la seva infància, a la seva joventut, a la seva família i al seu gran amic, Alfredo. Una amistat que perdurarà per sempre.

Raons per les quals no pots deixar de veure-la

• Pels seus inoblidables protagonistes, Toto i Alfredo.
• Un autèntic homenatge al cinema.
• Per la seva banda sonora.

Fitxa:

• Títol: Cinema Paradiso
• Títol original: Nuovo cinema Paradiso
• Director: Giuseppe Tornatore
• País: Itàlia
• Any: 1988
• Durada: 124 min
• Gènere: Drama
• Guió: Giuseppe Tornatore
• Intèrprets: Philippe Noiret, Brigitte Fossey, Leopoldo Trieste, Salvatore Cascio, Agnese Nano, Marco Leonardi, Antonella Attili, Pupella Maggio, Jacques Perrin
• Director de fotografia: Blasco Giurato
• Producció: Mino Barbera, Franco Cristaldi, Giovanna Romagnoli
• Productora: Els Films Ariane, Radiotelevisione Italiana, TF1 Films Production, Cristaldifilm
• Música: Ennio Morricone, Andrea Morricone