Ordino romànic: una visita al patrimoni històric d’Andorra
L’arquitectura romànica té el seu origen entre els segles X i XIII a l’Europa cristiana occidental, i és un dels atractius més interessants del Principat d’Andorra, ja que la majoria de les seves estructures han romàs intactes fins a l’actualitat.
Ordino és una de les parròquies amb major nombre d’edificacions romàniques del país i, a més a més, és un dels punts històrics i culturals més importants d’Andorra.
Pont d’Ordino:
Es trobava sobre el riu de la Valira del Nord, en un antic camí que unia els pobles d’Ordino i El Serrat. Però, el 15 de febrer de l’any 1980, va ser traslladat cap al nord, sobre el poble de Llorts, a la ubicació que manté actualment. Malgrat el trasllat, la seva estructura i pedregada es manté gairebé intacta.
Església Sant Serni de Llorts:
Va ser declarada “Bé d’interès cultural” del Principat d’Andorra i se situa al centre de Llorts, una de les poblacions d’Ordino. Posseeix una planta amb una estructura rectangular i un absis que no s’aconsegueix distingir des de la part exterior.
A l’interior de l’església, es conserva un retaule d’origen barroc que ha estat dedicat a Sant Sadurní, també es pot trobar un Sant Crist. Una de les característiques més destacades és el cor de fusta als peus de la nau, mentre que l’absis està separat d’aquesta per un arc de triomf i cobert per una volta de canó.
Església Sant Martí de la Cortinada:
Aquesta església romànica va ser declarada “Bé d’interès cultural” i es troba localitzada al nord d’Ordino. L’edificació original ha estat modificada en diferents ocasions i va patir ampliacions molt diverses.
Actualment l’església té una nau de planta gairebé quadrada, amb capelles als seus costats i un absis de forma quadrangular. L’any 1968, a la zona de l’absis, es van trobar pintures murals romàniques de finals del segle XII. La figura d’un animal fantàstic, semblant a un llop de llengua bífida, i la figura d’un personatge anomenat Guillem Guifré van ser part de les obres trobades.
Església de Sant Roc de Sornàs:
Tot i que aquesta església data de l’any 1730, el seu estil és força fidel a l’arquitectura romànica. Se situa al centre de la població de Sornàs i també ha estat declarada “Bé d’interès cultural”.
Es presenta com una construcció senzilla sacra rural i posseeix una planta rectangular amb una capçalera quadrangular. Té un campanar d’espadanya, o el que és igual a una sola paret o mur en la que s’ha fet un orifici per a col·locar la campana.
A la façana principal de l’església, es troba una porta d’entrada flanquejada per dues finestres de forma quadrada. Una llinda que s’ubica al llarg de la porta i les dues finestres, deixen entreveure la inscripció del nom “Miquel Mas”.
Església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino:
Així com les esglésies que hem enumerat al llarg d’aquest llistat, aquesta edificació també és considerada com un “Bé d’interès cultural”. Va ser construïda en l’època medieval al nucli d’Ordino, però ha estat remodelada profundament entre els segles XVII i XIX.
Una increïble peça de fusta tallada de la “Mare de Déu” es troba a l’interior d’aquesta església, però un detall curiós d’aquesta Verge és que fa només 44 centímetres d’alçada. És una de les verges més petites d’Andorra, segons fonts oficials.
Sens dubte, aquestes edificacions formen part del patrimoni nacional d’Andorra. Això fa que siguin una parada més que obligatòria per a conèixer la riquesa històrica del país. Si vols aprofundir més, et convidem a visitar el lloc web oficial d’Andorra Turisme, on trobaràs fotografies, rutes, detalls i molt més.
