Bombers d’Andorra, molt més que la lluita contr ael foc
Els primers documents on es menciona la lluita contra el foc al país daten de l’any 1901 i parlen d’una junta contra incendis formada per veïns i famílies que s’ajudaven entre ells. Tot i això, el cos de bombers no es va formar fins al 21 d’abril de 1961, amb el nomenament de Manel Mas com a primer cap del Servei d’Incendis i Salvaments d’Andorra. Actualment, els bombers han tingut un paper important durant la lluita contra la Covid-19.
Fotos: Bombers d’Andorra
Jordi Farré, director Adjunt dels Bombers d’Andorra, ens ha explicat quines són les accions que han dut a terme els bombers del país durant aquesta crisi sanitària. Així doncs, com a cos de bombers, la seva situació no ha canviat massa. El que sí que ha passat és que en aquells àmbits relatius al cessament de les activitats, ha baixat dràsticament el seu nombre d’actuacions, com per exemple els rescats de muntanya, ja que ningú podia fer senderisme o activitats relacionades a l’aire lliure, a causa del confinament, com també les actuacions d’assistència a incendis, salvaments i assistències tècniques. En canvi, el transport sanitari ha mantingut unes xifres semblants, tot i que es va aplicar un procediment específic per als casos confirmats de Covid-19 o dels que se’n sospitava. L’equipament i la manera de procedir va haver d’adaptar-se, però els bombers no van haver de dur a terme cap classe de formació, ja que el cos està format i preparat per actuar en crisis sanitàries. Així doncs, es va dur a terme una instrucció a l’inici de la situació d’emergència que es va anar actualitzant conseqüentment amb les directrius que anava marcant Govern i amb l’evolució de la pandèmia.
Quant als Stop Labs, els bombers van fer-se càrrec d’un punt de control on es van testar tots els cossos especials, el personal diplomàtic, el personal de l’Escola Maria Moliner i tots els treballadors fronterers.
A més a més, dins la secció sanitària del cos de bombers hi ha quatre infermers titulats, i tres més que estan a la fase final dels seus estudis. Durant aquests episodis, aquestes 7 persones es van posar a la reserva, d’acord amb el Ministeri de Salut, per si hagués fet falta reforçar algun altre servei sanitari.
En l’àmbit intern del departament, es van dur a terme mesures organitzatives. Aquestes van ser el cessament de totes les activitats de prevenció, de formació i de sortides a l’exterior. També es va limitar l’accés al parc a només aquelles persones que estiguessin de guàrdia, es van tancar els gimnasos i es va limitar l’aforament de les zones comunes dels parcs. Es van dur accions com ara la desinfecció del calçat, no fer coincidir el personal que entrava de guàrdia amb aquell que en sortia i prohibir el menjar comunitari.
Al Parc Central, a Santa Coloma, es va permetre un màxim de 9 efectius de guàrdia. Als altres tres parcs, només es van deixar de guàrdia tres bombers, ja que en ser més petits l’organització interna va ser més fàcil. Es van extrapolar les mesures que es prenien per la societat dins el funcionament al departament.
Tot i això, s’ha de tenir en compte que, des del 15 de març fins a principis de juny i, comparant l’activitat dels bombers en el mateix període, ha disminuït un 43%, deixant de banda el transport sanitari.
