Pelucas Pilas Bubbles deixa la seva empremta a l’edifici Bolet

En una presentació organitzada per Moanin Gallery, Pelucas Pilas Bubbles va revelar un espectacular i acolorit mural que embelleix el hall de l’edifici Bolet.

Fotos: César De Pablos

Originari de Vigo, Pelucas Pilas Bubbles (1980) és un artista plàstic de caràcter rebel i polivalent, quin domini de la pintura, l’escultura, els retrats i els gravats, li van permetre destacar com a un dels creadors més prominents del seu estil. Des de Pontevedra, fins a Puerto Morelos i Quintana Roo, a Mèxic, aquest creador captiva a tothom allà on para.

Sota l’organització de Moanin Gallery, amb Paul-Alexandre Nicolas al capdavant, Pelucas va presentar un esplèndid mural que engalana el hall de l’edifici Bolet, immoble dissenyat pels despatxos Ginjaume Arquitectura i Paisatge i Arteks Arquitectura, dirigits per Lluís Ginjaume i Gerard Veciana, respectivament. Pel que fa a l’obra pictòrica, aquesta retrata diferents elements, tant de la natura andorrana com de les influències artístiques de la cultura mexicana, que han marcat part de la trajectòria de l’artista que, una vegada més, va fer servir colors vius per donar un aire pop a aquest espai.

La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va assistir a l’acte de presentació per ser testimoni d’aquesta obra de gran format que enalteix el potencial artístic del Principat. La vetllada va va comptar amb el servei privat de cuina de Gastrgasm, que va oferir delicioses propostes gastronòmiques dissenyades per a l’ocasió.

Coneixent la personalitat de Pelucas Pilas Bubbles

Motivat per la competitivitat entre ell i el seu germà bessó, el seu esperit artístic va despertar des de molt jovenet. Va començar amb dibuixos i petites il·lustracions, fins a arribar al punt de col·leccionar cromos íntegrament pintats per ell. Després de passar molts anys fent signatures a les parets, no va ser fins al 1999 quan va començar a endinsar-se en el món del muralisme.

• Com era la teva relació amb el teu germà?

Crec que el “pique” que teníem des de molt petits va ser una etapa formativa molt interessant, perquè era com veure algú igual a tu però que ho feia millor. Era un “pique” sa. Sempre volia fer-ho millor, gràcies a aquesta competència entre germans, però sempre en sentit constructiu, mai destructiu.

• A banda de la pintura urbana i d’instal·lacions, també treballes en altres disciplines? En algun moment has fet retrats de molt bona qualitat.

Crec que, per a la meva evolució artística i seguir progressant, m’agrada controlar totes les tècniques. Penso que, en algun moment, alguna tècnica em donarà una solució a un problema.

• Creus que l’art urbà està suficientment valorat?

Penso que l’art urbà està molt passat de “rosca”, depenent de la locació, està clar. L’art urbà ja fa 20 anys que és present a ciutats cosmopolites, però també depèn de com es vegi el tema perquè, per a mi, l’art urbà també eren les primeres inscripcions a les coves. El concepte d’art urbà que coneixem va néixer a partir del graffiti, a Nova York, però, per a mi, no deixa de ser una taca a la paret.

• Van ser dies intensos de feina pel que fa a l’execució d’aquesta obra, però què volies expressar a través d’ella?

Pel que fa al contingut, ho deixo molt obert perquè la gent es faci la seva pròpia idea. No m’agrada deixar les idees tan tancades i prefereixo treballar amb el subconscient i, fins i tot, l’inconscient. M’estimo més que la gent pugui fer-se les seves conclusions, perquè són moltes sensacions i idees que poden acudir, segons la mirada de cadascú. Pel que fa a la intervenció en si, m’he adaptat a l’espai; no tenia una visió molt bona, des de la bastida, però he tingut en consideració les idees dels propietaris de l’edifici i la utilitat de l’immoble.

Moanin Gallery, una aposta ferma per l’art urbà contemporani

Per a Paul-Alexandre Nicolas, anima mater de Moanin Gallery, la sinergia entre Pelucas Pilas Bubbles, els despatxos d’arquitectura, els propietaris de l’edifici Bolet, Ingeni Coworking i la seva galeria d’art, va ser la clau per fer possible el mural. No obstant això, per a Paul Alexandre Nicolas és una sort poder comptar amb el suport d’un artista multidisciplinari com Pelucas.

“És un artista molt rebel que no acostuma a ser-hi a les grans galeries, no perquè no hi hagi demanda, sinó perquè ell és una mica rebel i anarquista. I és una sort que ell accepti treballar amb mi”, va expressar el director de Moanin Gallery, que es va mostrar molt satisfet de presentar un artista d’esperit tan lliure davant el públic andorrà.

Arran de la crisi sanitària per la Covid-19, Paul-Alexandre Nicolas considera que “l’espai urbà recobrarà la vida, amb més fortalesa”, per la qual cosa “volem apropar l’art a més persones, com sempre ho hem fet. Ara s’aproximen nous projectes que presentarem a institucions, comuns i entitats privades”, amb l’objectiu que l’art sigui accessible a tota mena de públics i a peu de carrer.