La música, també protagonista: Patxi Leiva

El món de l’art no és alié a la realitat d’aquesta pandèmia produïda per la Covid-19, que està assotant el planeta. Cada vegada són més els artistes que aporten el seu granet de sorra per a fer front a la crisi sanitària, econòmica i social, que travessa Andorra i la resta del món. Per aquest motiu, s’estan tirant endavant importants campanyes solidàries en les quals es destaca la participació de figures de renom del país, cadascuna des del seu àmbit.

És el cas de l’artista Emma Regada, amb la seva escultura col·lectiva “Carrers buits, ments ocupades”; Samantha Bosque, que s’ha sumat al projecte Solidaritart; i el cantant Patxi Leiva, amb la creació d’una cançó per a la campanya #quedatacasa. Són només alguns de molts exemples.

Cançó per a la campanya #quedatacasa

Com va sorgir l’oportunitat de participar en aquest projecte?

“Em van cridar des de la productora andorrana, Alca Films per a fer una cançó pensada per als nens i portar un consell per al coronavirus. Una idea amb ‘swing’, per a compartir amb la família. Primer vam fer una prova, vàrem gravar un trosset amb les nenes i la seva mare fins que va anar agafant forma. Sempre intentem divertir-nos. Ho vaig veure com una manera de passar-ho bé i d’alternar-ho amb l’educació, amb llegir, amb jugar i buscar d’alguna manera divertir-se en família. Una d’aquestes formes la vaig trobar cantant i creant.La idea em va portar una setmana aproximadament per a desenvolupar-la i un parell de dies per a produir-la. Actualment tinc altres projectes al cap, però no estan vinculats a la Covid. Estic una mica saturat de la pandèmia, perquè engegues la televisió, surts al carrer i tot és Covid. Trobo a faltar Andorra, casa meva, fer altres coses, sortir d’aquesta rutina, que està bé, però comença a saturar i a guanyar terreny. Però vull seguir cap endavant. Ara, em prenc un parell d’hores al dia per a compondre i treure alguns projectes que estaven en el calaix.”

Una persona que viu del contacte del públic, com porta el confinament?

“Aquesta part la porto fatal. La part del contacte amb el públic és la que trobo més a faltar. És molt dur veure com, de sobte, ja no pots realitzar l’activitat a la qual et dediques normalment. No passa res i és qüestió d’assimilar-ho, però anímicament arriba un punt que no pots més i tens ganes que tot això passi. Abans, un día normal era intens, ple de quilòmetres, feia gairebé mil quilòmetres per setmana. Ara, la meva rutina ha passat a ser estar a casa amb la meva parella i les nenes, que viuen a Barcelona. El confinament m’ha agafat aquí, però té una part molt intensa i bonica, que és l’afecte cap a l’interior, cap a la família.”

Com viu la música a Andorra aquest temps de la Covid?

“Ara més que mai necessitem que als artistes del pais ens donin més visibilitat i suport, sobretot en els mitjans de comunicació, a la ràdio, perquè els cantautors locals tinguem la possibilitat de ser escoltats. Cada vegada més, la gent es va familiaritzant més amb escoltar la nostra música. Només els mitjans tenen aquest poder i sento que aquest no és un mal moment, sinó que és una gran possibilitat per als músics d’Andorra. Estic molt agraït dels mitjans per interessar-se i fer-nos visibles, però ara més que mai, que no som al carrer, és bo que ens donin suport i donin visibilitat.”

Quins plans tens per al futur?

“Ara mateix és tot molt incert. Estic en una situació en la qual, artísticament i laboral, tinc moltes ganes de tornar a començar. Tot això va començar abans de comprar els bitllets i sortir cap a l’Equador per a fer la meva gira en un viatge llarg de promoció. Volia anar a estrenar un senzill, que no ha pogut ser per aquesta situació de pandèmia. Bàsicament, el que faré és reprendre tot de nou i tornar  a reactivar-me. Tot això depèn de la nostra recuperació, del nostre comportament social. Si ens portem bé ens deixaran més llibertat, si ens contagiem tornarem enrere. Això no depèn d’un mateix. No es poden fer previsions fins que no es normalitzi la situació.”