La Covid-19, un virus que afecta la sanitat, la societat i l’economia

Com és ben sabut, la Covid-19 ha afectat Andorra en tots els àmbits, i les vides personals i professionals dels ciutadans i ciutadanes del país han fet un gir de 180º al que s’han hagut d’adaptar de diverses maneres. Algunes d’aquestes afectacions, malauradament, han comportat el quedar-se sense feina o patir un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). 

Fotos: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara; SFGA / JAViladot / César De Pablos

Des del dilluns, dia 2 de març, Andorra s’ha vist condicionada per la pandèmia del coronavirus. Aquell dia va aparèixer el primer cas positiu al país i es va començar a pensar en mesures relacionades amb la protecció de tots els ciutadans i ciutadanes. Així i tot, no és fins al dissabte, dia 14 de març, que Govern intensifica les mesures preventives i aprova mesures complementàries per fer front, de forma més punyent, a la Covid-19.

La primera acció va ser el tancament de tots els centres educatius d’Andorra, seguida per l’anul·lació de totes les activitats lúdiques, culturals i esportives, i el tancament dels casals de la gent gran. També es va reduir la capacitat del transport públic al 30% i es va decretar el tancament obligatori, durant 15 dies, de tots els establiments que tinguessin alta concurrència de públic: els relacionats amb l’oci, el lleure, els gimnasos, els bars i restaurants, i els establiments comercials. Des d’aquell dia, només van restar oberts els comerços que venien productes de primera necessitat, com ara botigues d’aliments, supermercats i farmàcies, i també els metges, les benzineres i els bancs. Altres, com els veterinaris, els industrials i els tallers mecànics, han hagut de mantenir un servei de guàrdia.

Tot i que el positivisme no ha faltat entre els andorrans i les andorranes, per precaució i seguretat de tots, la quarantena total s’ha allargat fins al dilluns, dia 4 de maig. A partir d’aquest dia, i per fases, les activitats econòmiques andorranes van anar reobrint les seves portes per tornar a la normalitat, tot i que amb mesures de seguretat ja normalitzades arreu, com l’ús de les mascaretes, els guants, els gels desinfectants, les mampares de metacrilat protectores i les distàncies de seguretat.

Ha estat aquesta quarantena la que ha provocat distanciament social i el fet que totes les empreses del país hagin hagut de prendre mesures, a vegades dràstiques, relacionades amb la seva activitat, com per exemple adaptar-se als nous temps mitjançant el teletreball, oferir només serveis de guàrdia o inventar nous productes i serveis que s’adeqüin al nou panorama. La posada en pausa de la vida social i professional dels andorrans i andorranes i també la posada en pausa de la majoria d’activitats econòmiques comporta la falta d’ingressos, i és aquí on comencen a prendre protagonisme l’atur i els ERTO: el dia 24 de març ja s’havien registrat 124 acomiadaments, 56 dels quals formaven part del sector de l’hostaleria. El dia 31 de març, el registre havia augmentat a 324 persones, de les quals 21 eren acomiadaments improcedents i 246, contractes temporals. El dia 3 d’abril, aquests acomiadaments havien augmentat a 415, dels quals 305 eren contractes temporals i 110, contractes indefinits. Tots aquells que van perdre la feina a causa de la Covid-19 i que ho van sol·licitar, han estat rebent durant un mínim de dos mesos prorrogables una prestació per part de Govern de 1.083 € mensuals, amb caràcter retroactiu des del dia que es van quedar sense feina. Així doncs, a dia 22 d’abril, Govern ja havia concedit 135 ajuts per valor de 194.999 €.

També durant el mes d’abril, el Departament d’Estadística del Govern va anunciar que els usuaris en recerca de feina havien augmentat de forma considerable respecte al mes de febrer (+45,7%), sent un total de 644, com també havia augmentat el nombre de persones beneficiàries de prestacions econòmiques per desocupació involuntària en un 55,6% respecte del mateix mes de l’any passat, sent un total de 28. Però això no va quedar així, ja que al tancament del mes d’abril en el Servei d’Ocupació, el total d’inscrits va ser de 1.251, un nombre considerable i de rècord, tenint en compte que al mateix mes de l’any passat només n’hi havia 454 i que mai s’havia assolit una xifra d’atur semblant al país.

Font: Govern d’Andorra

El dia 29 d’abril Andorra es va veure trasbalsada per la notícia protagonitzada per Caldea, que va presentar un ERTO al 90% de la seva plantilla, és a dir, a 127 famílies, però no ha sigut l’única que ha hagut d’adoptar aquest tipus de mesures a causa de la Covid-19 i els problemes que ha comportat per l’economia andorrana i mundial. A més a més, i el mateix dia, Govern va anunciar una nova emissió de deute de 125 milions d’euros per finançar despeses derivades de l’emergència sanitària.

La situació va seguir evolucionant, i el dia 2 de maig, ja eren unes 500 empreses del país les que s’havien vist obligades a prendre la mateixa mesura que Caldea, afectant un total de 5.260 treballadors i treballadores, i a dia 9 de maig, la suspensió temporal de contracte ja afectava a 6.890 assalariats. A dia 14 de maig, i en roda de premsa de Govern, es va anunciar que el nombre d’aturats havia seguit augmentant, coincidint també amb la finalització de la temporada d’hivern. Per sectors d’activitat, els tres que han tramitat més sol·licituds per a la suspensió temporal de contractes o reducció de jornada són: el comerç (21,2%), l’hostaleria (15,9%) i la construcció (10,8%).