Ramona Gorráiz Graus, el confinament en solitud

La Ramona Gorráiz Graus és natural de Barcelona, però porta gairebé tota la seva vida a Andorra. És una dona amb molt estil i plena de glamur, unes aptituds que va adquirir des de molt joveneta, desfilant per les diferents passarel·les en les quals deixava la seva particular empremta. Va estudiar econòmiques, a la Universitat de Barcelona, però el seu casament als 19 anys i el fet de ser mare, també a una edat molt primerenca, li van impedir dedicar-se a la seva gran passió, les desfilades. Poc després de ser mare, i per circumstàncies de la vida, es va desplaçar a Andorra, on ha transcorregut tota la seva vida. Durant més de 30 anys va regentar la botiga de moda Patricia, i de calçats i accessoris, AlexMarc. Es pot considerar la pionera de la moda al Principat, ja que va introduir el nom d’Andorra al mapa internacional del sector. Va crear ‘Moda Internacional Andorra’, i realitzava dues desfilades anyals, un fet que li va proporcionar la possibilitat de portar grans personatges de la vida pública espanyola, com ara Paola Dominguín, Montese Llimona, Quini, Maradona, Joan Manel Serrat o Mari Santpere, entre altres. Va ser una persona molt inquieta i activa, fins que el seu fill va tenir un greu accident i va decidir abandonar-ho tot, per dedicar-li tota la seva atenció. En l’actualitat, i malgrat que ja està jubilada, encara presta la seva imatge a diferents marques, entre les quals es troba Dona Secret. Per saber com ha passat el confinament, li hem fet algunes preguntes.

Com et trobes, has patit la Covid-19?

Estupenda!

Has patit alguna malaltia durant el confinament?

No, estic bé, perfectament!

Com ha estat el dia a dia, sense poder sortir de casa, a què t’has dedicat?

No m’ha comportat cap sacrifici, soc una persona molt positiva i he complert amb tots els requeriments que ens han demanat les institucions. He pogut llegir molt, escoltar música i he fet manualitats. Tinc la sort de tenir una gran terrassa on he pogut practicar esport i he fet gairebé la mateixa vida que feia abans. També he sortit a aplaudir cada dia i m’he fet molts tractaments de bellesa, com ara peelings o banys d’oliva. En definitiva, soc una persona molt ocupada i he pogut gaudir de la música, la lectura  xerrar amb les meves amistats.

Has comptat amb la companyia d’algun familiar o amistat?

No, he estat sola, però els caps de setmana, quan es podia sortir, he fet alguna petita escapada. També m’agradaria molt agrair al Comú d’Escaldes-Engordany i a la Creu Roja, el comportament exemplar que han tingut amb mi, ja que s’han preocupat per si necessitava alguna cosa, si estava bé, si volia anar al menjador o si necessitava que algú m’acompanyés. Han estat de 10!

Què és el que més valores de la vida després del confinament?

Tenia molt clars els meus valors i, la veritat, no cerc que aquesta crisi ens canvii gens. Si te n’adones, la gent no té por a les conseqüències de la pandèmia i molts no respecten res. Sort que aquí, a Andorra, hem estat més coherents que a altres països i això ens ha posat com a exemple per a la resta del món. Tant sanitaris com la resta de la societat s’han portat de meravella. Però crec que ara, el que més valorarem serà tenir una feina fixa i cobrar amb regularitat i per això haurem de consumir tots al nostre país.

Alguna anècdota a destacar durant aquests dies?

Sí, vaig posar la radio a la finestra per animar la gent i em van denunciar. Va venir la policia a casa i vaig patir un ensurt impressionant, ja no el vaig posar més. Sort que el Carles de la Filatèlia tocava el seu piano i jo ballava.