Des dels sis anys que l’Aleix juga a futbol. Va començar al Futbol Club Encamp i ben aviat va jugar a l’Andorra. Amb només 20 anys marxa sol als Estats Units, on segueix jugant a futbol i porta ben amunt els colors del seu equip, el Marshalltown Community College, un equip que capitaneja i que aconsegueix endur-se el títol regional. Actualment es troba a Andorra esperant la fi de les restriccions per la pandèmia de la Covid-19, que han impedit el seu retorn als Estats Units.

Fotos: César Vidal

Per què decideixes marxar sol als Estats Units?

Els Estats Units era l’únic país on tenia clar que podia seguir estudiant i jugant a futbol a un bon nivell. També vaig prendre aquesta decisió, no solament per millorar i créixer a nivell futbolístic, sinó també per un vessant acadèmic: l’aprenentatge de la llengua anglesa.  Jugues a futbol des de petit, quin és el millor record que en tens?

El millor record que tinc és quan em van cridar per primera vegada amb la selecció, era per jugar el torneig Francesc Vila. En aquella ocasió vam quedar segons classificats en el que era el torneig més important del país.

Per quins equips has passat?

Vaig estar dels 5 anys fins als 12 anys al Futbol Club Encamp, després em van contactar des del Futbol Club Andorra i vaig fitxar pel que llavors era el millor equip del país, ja que  es competia a Catalunya i el nivell era millor que el de la lliga andorrana. Vaig estar jugant amb l’Andorra des dels 13 fins als 20 anys.

Als Estats Units el futbol no és pas l’esport nacional…

No… com sabem tots l’esport nacional dels Estats Units és el bàsquet i després el futbol americà. El futbol està situat en un segon pla però des de fa uns anys està creixent molt ràpidament; això es pot constatar en les inversions que estan fent en noves instal·lacions i en la creació de nous equips. També les universitats cada vegada busquen més jugadors internacionals perquè puguin pujar el nivell competitiu i que això ajudi als jugadors americans a tenir més experiència i a millorar.

“Els Estats Units era l’únic país on tenia clar que podia seguir estudiant i jugant a futbol a un bon nivell”

Valoren especialment els futbolistes europeus?

La veritat és que ens valoren molt, sobretot si tens un bon currículum, ja que el nivell competitiu que hi ha a Europa és molt elevat si es compara al dels Estats Units i això ho valoren molt. El que busquen són jugadors amb experiència perquè puguin ajudar els americans en el seu procés de millora.

L’any passat vas guanyar el campionat regional, com vas viure l’experiència?

L’any passat va ser un any únic i molt especial per mi, ja que al principi no sabia ni si jugaria i molt menys m’esperava guanyar el títol regional, el del districte i poder anar al torneig nacional a competir contra els millors College. Recordo que cada vegada que teníem un partit demanava als companys quin nivell tenia l’equip amb qui ens enfrontàvem i si teníem possibilitats de guanyar. Hi havia molts moments en els quals em deien que les altres universitats tenien molt bons jugadors però així i tot teníem un sentiment de família i tots lluitàvem pel mateix: ser campions. Això ens va portar a guanyar tots els partits i aconseguir el nostre objectiu. D’altra banda, aquest any he estat el capità de l’equip i hem tornat a guanyar el regional. Val a dir que vèncer dos anys seguits és molt difícil i que per mi va ser una experiència única i inoblidable que sempre quedarà en el meu record.

Com reaccionen els teus companys quan els parles d’Andorra?

La primera vegada que vaig arribar i els vaig dir que era d’Andorra em van preguntar on era aquest país, molts es pensaven que formava part d’Espanya, tot i que d’altres ja coneixien Andorra perquè eren de Barcelona i havien estat al país. També es preguntaven quin idioma es parlava al país, ja que molts de l’equip es pensaven que s’hi parlava el castellà.

“El meu somni és acabar els meus estudis i poder aconseguir un contracte professional als Estats Units o a qualsevol altra part del món”

Què enyores més del país?

Sincerament el que més enyoro és estar envoltat per les muntanyes, a Andorra tenim unes vistes i uns paisatges únics. Som uns privilegiats! Però també enyoro molt la meva família i estar amb els meus amics, ja que als Estats Units estic sol i no tinc a ningú de confiança. Actualment tinc un grup d’amics però hi  ha molta mobilitat, els estudiants es canvien d’universitat i cada any conec gent nova i has de tornar a començar noves amistats amb gent diferent. L’aspecte positiu és que estic fent molts contactes, i això m’ajudarà molt de cara al futur.

Tens la intenció de tornar a Andorra?

Ara mateix no tinc la intenció de tornar Andorra, ja que vull seguir agafant experiència  tant a nivell esportiu com acadèmic, però mai se sap el que ens pot deparar el futur en el món del futbol.

Quin és el teu somni?

El meu somni ara mateix és acabar els meus estudis i poder aconseguir un contracte professional als Estats Units o a qualsevol altra part del món.

Com veus el panorama del futbol al Principat?

Sincerament ara ha pujat una mica més el nivell, ja que tots els jugadors que formaven part del Futbol Club Andorra han anat a la lliga andorrana. A part, els clubs estan fitxant jugadors d’Espanya i això fa que la lliga siguis més competitiva i que cridi més l’atenció perquè més jugadors vulguin seguir creixent als clubs andorrans.

Quin és el teu ídol en el món del futbol?

El meu ídol és Carles Puyol l’antic capità i central del Futbol Club Barcelona. Em sento molt identificat amb els seus valors, ja que és una persona treballadora, disciplinada i que no es rendeix mai per aconseguir els seus objectius.

L’Aleix Viladot Caramés neix a Encamp el 26 de juny de 1997. Va a l’Escola Andorrana d’Encamp, obté el diploma de Batxillerat Professional d’Activitats esportives i de Lleure i segueix un curs d’activitats esportives i de lleure a Aixovall. També té el nivell C i D d’entrenador de futbol. Entrena el Futbol Club d’Encamp durant quatre temporades i és entrenador en el Campus d’Hospitalet de l’Infant, entre d’altres activitats. És solter i no té parella, i entre les seves aficions destaquen els viatges, els esports en general, sobretot l’esquí i el pàdel; també li agrada mirar sèries.