Marta Alsina: ”Ara l’acompanyant pot estar present al moment final del part”
Reconeix la Marta, llevadora al CAP, que la seva feina ha canviat amb l’aparició de la Covid-19, amb més seguiment telefònic per evitar el risc de contagi. Recorda que no va ser gens fàcil impedir l’entrada d’un acompanyant a la sala de parts, un fet que s’acaba de resoldre amb la modificació del protocol.
-És més difícil ser llevadora en el marc de la Covid-19?
–Totes les professions que segueixen actives amb la Covid–19 han trobat certes dificultats perquè tot ha canviat. El món sencer s’ha hagut d’adaptar a una situació nova. A mi m’han canviat el lloc de treball, l’horari i la manera de treballar. L’essència de la meva feina és la mateixa però s’ha augmentat el seguiment telefònic i s’ha reduït l’assistencial per evitar al màxim els risc de contagis.
-Quins canvis hi ha hagut en els protocols?
–Es va crear un comitè de crisi i un pla de contingència. Tot el personal rep cada dia la informació dels protocols que aprova el comitè així com de totes les modificacions i actualitzacions. Tots treballem amb protocols i som conscients que els hem de conèixer bé perquè van canviant al ritme que evoluciona la pandèmia. A banda de comptar amb equips especials de protecció, els canvis més vistosos són a nivell organitzatiu, tant per millorar la seguretat de la gestant, adequar els recursos i separar àrees dins del bloc obstètric. Tot es fa per intentar aturar la cadena de transmissió i protegir els professionals minimitzant les visites de la gestant a l’hospital o al CAP i maximitzant les visites telemàtiques.
“No hi ha possibilitat de contagi sanguini entre la mare i el nadó perquè el virus no circula per la sang”
-Les mares s’han sentit insegures?
–La població sencera s’hi ha sentit en algun moment. A les embarassades se’ls afegeix la incertesa d’un part i de l’estat de salut del nadó. Afortunadament el telèfon mòbil que els hi hem facilitat, el 339002, ha rebut i segueix rebent moltes trucades que en molts casos serveixen per donar tranquil·litat i confiança a la futura mare.
-Quines han estat les seves pors?
–Malauradament la por és un sentiment que veiem en les embarassades perquè han perdut la confiança en el propi instint mamífer a parir. Amb la Covid–19 s’hi poden afegir més pors, el risc de contagi de la pròpia gestant, la salut del bebè, l’entorn hospitalari, la falsa creença de pensar que pariran soles, sense la família a prop, el fet de tornar a casa i seguir confinats, el canvi d’ hàbits, el canvi de visites tant a la consulta del ginecòleg, com de llevadora i pediatra... I un llarg etcètera.
-El fet d’impedir als marits o parelles l’assistència al part ha estat negatiu?
–Mai és positiu. Tothom té clar que la parella aporta confiança i seguretat a la gestant. He treballat molts anys a Urgències i al SUM i conec molt bé el concepte de prioritzar. No ha estat negatiu si ho mirem des de la globalitat i no des de la perspectiva personal de l’embarassada. I en situacions de crisi com la que vivim, el nostre comitè existeix precisament per tenir una visió global de la situació i poder decidir objectivament el que una persona a punt de parir no pot entendre perquè hi ha massa sentiments. La parella no té mai substitut possible, però totes les mares marxen d’alta agraïdes i satisfetes per l’acompanyament que l’equip sencer els hi ha ofert en tot moment.
“S’han minimitzat les visites de la gestant a l’hospital o al CAP i s’han maximitzat les visites telemàtiques”
-Quin perill hi havia?
–Principalment el contagi als professionals. El 24 d’abril passat es va aprovar la modificació del protocol i ara l’acompanyant pot estar present al moment final del part.
-S’han donat casos de transmissió del virus entre la mare i el nadó?
–No hi ha possibilitat de contagi sanguini entre la mare i el nadó perquè el virus no circula per la sang. Si el nadó es pogués infectar només seria després del part i a Andorra no hi ha hagut cap cas.
-L’hospitalització ha estat més curta en aquest període?
Si l’estat de salut de la mare i del bebè ens ho permet, es dona l’alta precoç a les 24h del naixement, sobretot en gestants de baix risc amb parts eutòcics (part vaginal sense instrumentalització). L’endemà es fa una visita de control amb la llevadora al CAP, i després un seguiment telefònic per augmentar la seguretat.