Els nostres padrins, a una trucada de distància
Un dels col·lectius més vulnerables durant la pandèmia de Covid-19 ha estat, sens dubte, el dels padrins, ja que, per la seva debilitat immunitària són més propensos a contraure la malaltia i a desenvolupar símptomes més severs. Si bé aquesta patologia ja és prou problemàtica, a la situació se suma el confinament, una mesura que pot accentuar la sensació de solitud de la gent gran.
Des del Comú de La Massana es coordina una iniciativa altruista per acompanyar als nostres padrins en aquests dies de dificultat, a través de trucades freqüents per conèixer com es troben, què faran durant el dia, alguna anècdota de la seva vida o qualsevol altre tema del qual vulgui parlar-ne aquesta persona.
Una de les voluntàries responsables de fer sentir acompanyats als padrins de la parròquia que viuen sols, que es comptabilitzen en aproximadament un centenar, rememora una antiga conversa amb una padrina: “És que jo, nena, tinc una vida de novel·la… podria escriure un llibre”. Així, com aquesta, hi ha moltes frases pintoresques que dibuixen un somriure entre els interlocutors.
En total, són 6 persones, de diferents departaments del Comú de La Massana, les que duen a terme aquest programa d’acompanyament telemàtic, però, si cal, hi ha disponibles altres voluntaris disposats per fer més amena l’estada de la gent gran durant aquests dies de confinament. Setmanalment, segons la necessitat de cada padrí, se’ls fa un seguiment i se’l dona prioritat a aquells que no compten amb familiars propers o tenen contacte molt limitat amb els seus éssers estimats, però, en línies generals, “els padrins es troben sorprenentment bé, perquè la gent gran està acostumada a estar a casa. De fet, veiem que les persones que ho porten millor són aquelles que tenen aficions, com ara les dones que fan labors… n’hi ha alguna que pinta”. Així mateix, els avis amb horts solen mostrar emocions més positives, arran de la possibilitat de desconnectar a través d’activitats rutinàries i altres passatemps.
Aquestes trucades han comportat una millora en l’ànim de molts dels padrins, ja que s’alegren de poder sentir-se escoltats i de compartir les seves vivències, almenys de manera telemàtica. Indubtablement, la clau ha estat el tarannà solidari i altruista del massanenc, tant del personal del Comú com dels veïns, que mai no han deixat de fer costat a la gent gran i altres col·lectius vulnerables, amb petits gestos que poden significar molt.
