Carmen Aumesquet: l’èxit de la tenacitat
Des de petita alguna cosa l’empenyia a fixar-se en aquells dibuixos que il·lustraven les etiquetes dels vins de Jerez, aquelles ampolles que sempre presidien la taula, tan familiars, tan properes, fins al punt que va començar a col·leccionar-les.
Aquell record infantil, aquell nexe oblidat, però essencial en la seva vida, la va portar, després d’acabar els estudis de dret i viure a Estrasburg i tres anys a Brussel·les, a tornar a la seva terra i començar una nova aventura al costat d’aquesta cultura especial que crea i camina acompanyada d’uns vins tan màgics com són els vins de Jerez: finos, manzanilles, misteriosos palos cortados, olorosos, dolços i carinyosos PX, amontillados…
Va arribar gairebé per casualitat al Consell Regulador de Jerez, empesa per la gent del seu voltant que la va animar en aquesta aposta, en un moment en què el món del vi, dels bars, de la beguda i dels cellers era un món masculí, on la visió de les dones era gairebé vetada i si més no singular. Allò que semblava el reducte de les noies que començaven treballant com la ’chica tio pepe’ va devenir en aquest moment clau en la Directora del Departament de Promoció dels Vins de Jerez. Només unes poques companyes en aquest projecte li servien d’exemple: l’enòloga de Barbadillo Montse Molina, la responsable d’exportació de Lustau, el Celler Maestro Sierra, l’enòloga Maribel Estévez i alguna més.
Però la sort sempre somriu a qui accepta els reptes amb passió i dedicació, i en aquest cas, Carmen Aumesquet ha topat amb grans homes, com César Saldaña i Beltran Domecq, que l’han ajudat en cada moment, i que li han facilitat els requeriments de la seva vida personal i li han respectat les decisions més importants de la seva vida, com el moment en què ha volgut ser mare.
Acabada de reincorporar a la feina després d’una baixa maternal, cada dia empren el viatge des de Sevilla, on viu amb la seva família, fins a Jerez de la Frontera, a la seu del Consell Regulador, satisfeta que l’esforç i la incertesa d’un somni hagin valgut la pena.
