Tomàs Navarro, psicologia a l’aire lliure
Acaba de publicar el seu quart llibre, “Yo soy así (y ya no me importa)”, escrit en col·laboració amb Fernando Trías de Bes. Tomàs Navarro fa deu mesos que viu a Andorra amb la seva família i, a banda de la literatura, es dedica a fer sessions de treball per a empreses i particulars en plena natura.
Fotos: McGrau
Com arriba a Andorra?
Sempre m’ha apassionat la muntanya. Vam anar a viure a la Cerdanya l’any 2013 i per raons familiars, em desplaçava a Andorra cada setmana. I un bon dia vam decidir instal·lar-nos aquí. I no paro de preguntar-me per què no ho havíem fet abans! Hi estem molt a gust.
I segueix fent sessions de treball?
I tant! Faig el mateix que feia a la Cerdanya i a Sant Cugat, és a dir, escriure llibres i sessions de treball, faig consultoria per a empreses i particulars. Les sessions les faig a la muntanya, a l’estiu passejant i a l’hivern fent esquí de muntanya o raquetes, sempre a l’aire lliure.
Quin és l’objectiu d’aquest llibre?
Aquest és el meu quart llibre, els tres primers han estat traduïts a 20 idiomes. La finalitat d’aquest últim llibre és normalitzar allò que és normal. Dono eines per entendre la pròpia personalitat de les persones i també de la gent que les envolta. Tot això fet amb un to d’humor, a partir de 17 històries diferents.
Com s’escriu un llibre a quatre mans?
El Fernando Trías de Bes ha escrit les històries i jo n’he fet la interpretació psicològica. Ha estat molt senzill i ens ho hem passat molt bé!
El llibre parla de les manies, hi ha gent que no en té?
No, tots en tenim, sens dubte. Jo era el primer que pensava que no en tenia. Vaig arribar a casa i tot sopant, vaig preguntar a la meva dona i a la meva filla si creien que jo tenia alguna mania. Abans d’acabar el primer plat, ja me n’havien trobat 30…
“Un no ha de lluitar en contra de les manies, però sí que ha de tractar les obsessions”
Cal lluitar en contra?
Cal diferenciar entre manies i obsessions. Un no ha de lluitar en contra de les manies, però sí que ha de tractar les obsessions. La línia vermella és l’angoixa, quan interfereix en el teu dia a dia. Pensa que hi ha moltes persones que han fet de les seves manies el seu triomf, com la Marie Kondo, una maniàtica de l’ordre, una mania que li ha fet guanyar molts diners! Precisament, el meu llibre és un manual per convertir les manies en virtuts.
Per què ha volgut treure la psicologia de la consulta i traslladar-la a la natura?
És més fàcil tractar un problema en un entorn més relaxat i inspirador. El model d’anar a la consulta del psicòleg un cop per setmana és obsolet i sovint amb la lectura d’un dels meus llibres es poden resoldre determinades qüestions. Però el millor és optar per passar un parell de dies a la muntanya, en plena natura, i és quan la conversa flueix i és més senzill tractar la problemàtica.
És millor una hamaca que un sofà?
(Riu) A vegades m’he endut hamaques a la muntanya! La veritat és que amb les sessions que faig a l’aire lliure aconsegueixo un ambient molt distès, absolutament diferent del que es pot crear en una consulta.
Cal estar en forma doncs per fer una sessió…
No necessàriament! M’adapto a cada persona, si bé és cert que pujo muntanya amunt i faig esquí de muntanya, també faig sessions a la Ruta del Ferro o a les Pardines, que són camins molt plans. La condició física no és cap impediment, l’important és conversar i relaxar-se.
Quina influència té el Pirineu en la seva obra?
Molta. Aquest últim llibre l’he fet a Andorra. No hauria pogut escriure el mateix a Sant Cugat… La major part l’he escrit amb l’iPad dalt de la muntanya. Em llevo sempre molt aviat, porto la meva filla a l’escola i marxo a caminar amb el meu iPad per treballar. Els paisatges i les muntanyes d’Andorra són una gran font d’inspiració. A més, Andorra ofereix complements excel·lents, com Caldea o altres balnearis. De fet, tinc més persones que venen a la consulta d’Andorra que a la Cerdanya.
![Tomàs Navarro]()
L’empresa és cada cop menys humana?
L’empresa és cada cop menys humana?Malauradament sí. Precisament és un dels meus àmbits de treball, aconseguir humanitzar l’empresa i aconseguir que els treballadors se sentin millor. Actualment estic treballant amb diverses companyies del país en aquest sentit, hi ha sensibilitat per resoldre la qüestió.
La resiliència és una virtut? Com s’arriba a dominar?
El meu segon llibre, “Kintsukuroi”, tracta d’això, de l’art de curar les ferides emocionals. Mira si el tema és important, que ha estat traduït a 20 idiomes, a tot el món. El pots trobar a la Xina, a Rússia, a Itàlia, a Brunei, a Tailàndia… i d’aquí a pocs dies sortirà als Estats Units. La resiliència és un concepte que ens permet viure malgrat l’adversitat. La vida no és fàcil i s’ha de saber gestionar les situacions complicades i difícils. En el meu llibre dono algunes claus i exemples pràctics per treballar la resiliència, tant per a un mateix com de cara a l’educació dels fills. Els hem d’ensenyar a fer front a l’adversitat, no és bo tenir-los en una bombolla i fer-los creure que la vida és meravellosa. I si tots estem preparats per a viure la realitat, gestionarem molt millor els problemes.
Tomàs Navarro Hernández neix a Barcelona el 3 de maig de 1974. Estudia Psicologia a la UAB i després Psicopedagogia a la Blanquerna. Comença a treballar a l’hospital de Terrassa, com a psicòleg per a nens, després es dedica a organitzar congressos i convencions, a la vegada que fa consultories i formació. L’any 2008, amb la seva dona, munta un centre de psicologia i benestar adreçat a particulars. El 2013 es trasllada a viure a la Cerdanya on segueix treballant en el mateix àmbit, fins que decideix instal·lar-se a Andorra amb la seva família. Entre les seves aficions destaquen la muntanya i els viatges.
