Tere Morató, una andorrana al Barça

Tere Morató és l’única jugadora andorrana a les files del Barça B de futbol femení, un equip de la Primera Divisió B espanyola. És una gran apassionada per l’esport en general i per al futbol en particular. Des de petita, la Tere Morató anava amb la pilota a tot arreu i als 6 anys ja va començar a jugar amb un equip de nois, on era l’única nena. És una jove organitzada i molt exigent amb ella mateixa, que sap compaginar equilibradament els estudis amb l’esport. 

Fotos: FC Barcelona/René Bach/McGrau 

Quants anys tenies quan vas començar a jugar a futbol?

Era molt petita, i recordo que sempre anava amb la pilota amunt i avall… Amb 4 anys no parava de jugar a futbol al pati, i als 6 anys ja vaig començar a jugar a l’equip de Sant Ermengol, que al principi era de futbol sala. Era l’única nena de l’equip, els companys estaven encantats amb mi, perquè deien que era de les millors.  

 Les amigues no et deien que el futbol era un esport de xicots?

Doncs la veritat és que no, he tingut la sort que les meves amigues sempre m’han donat suport i m’han animat a jugar a futbol, perquè sabien que m’encantava!  

I no vas animar cap companya teva a venir a l’equip?

Només jugava amb elles al pati, però no n’hi va haver cap que s’animés a entrar a l’equip. 

 Jugaves a nines de petita?

Doncs no… M’agradava jugar amb tots els meus germans, ens divertíem amb els Play Mobils. Però la pilota ha estat sempre la meva passió. 

 En quina posició jugues?

Soc davantera i estic jugant al filial, al Barça B. 

Has jugat amb més equips aquí a Andorra?

El Sant Ermengol es va unir amb el Principat i vaig començar a jugar a futbol 7. Després, quan vaig passar a la categoria cadet, ja no em van permetre jugar en els equips dels nois i vaig entrar a l’ENFAF, l’únic equip de futbol femení existent al país, on vaig jugar fins als 18 anys, quan vaig marxar a Barcelona. 

 I va ser quan et van fitxar al Barça.

Sí, jo havia jugat alguns partits amb la selecció catalana de futbol i els del Barça van veure com jugava. També van saber el bon rendiment que havia tingut a l’ENFAF la temporada prèvia en què em van fitxar. Llavors em van contactar i em van oferir començar a entrenar i a jugar al FC Barcelona B. Això va coincidir amb el moment en què vaig baixar a viure a Barcelona per entrar a la universitat. 

“M’estic esforçant per jugar cada dia millor, no descarto en un futur fer el salt al primer equip”.

Fa tres anys que estàs a Barcelona, com compagines els estudis amb els entrenaments al Barça?

Doncs força bé! No tinc cap problema, quan acabo a la universitat vaig a entrenar, tinc uns horaris que em permeten compaginar perfectament els estudis amb el futbol. 

 Et vols dedicar professionalment a l’esport?

Sí, per això estic estudiant aquesta carrera, m’encanta l’esport en totes les seves vessants. 

Què opines de l’impuls que s’està donant actualment al futbol femení?

Em sembla fantàstic! Ara hi ha un gran boom del futbol femení, quan vaig començar ja s’havia iniciat l’afició per aquest esport. Reconec que les primeres noies que van jugar a futbol van tenir un gran mèrit, perquè no ho tenien fàcil. 

 Quantes hores entrenes cada setmana?

Tenim entrenament quatre dies a la setmana, 45 minuts de gimnàs o vídeo, més una hora i mitja de camp. 

 Quins són els teus referents en el futbol en general i en el futbol femení en particular?

Pel que fa al futbol masculí, sempre he admirat molt el Xavi Hernández, és un gran jugador. I de noies, m’agrada molt com juga la Mariona Caldentey, del Barça. 

Quines possibilitats creus que tens de passar al primer equip?

Està complicat, perquè cada vegada s’està professionalitzant més, però també és cert que cada dia tenen més en compte la pedrera. M’estic esforçant per jugar cada dia millor, no descarto en un futur fer el salt al primer equip. M’agradaria… 

Hi ha bon ambient al vestidor?

Sí, molt bon ambient. Estic segura que els bons resultats d’aquest any són el fruit de l’ambient de companyonia i la pinya que fet totes les jugadores. La veritat és que ens ho passem molt bé, som amigues!  

Teniu relació amb els equips masculins?

Doncs no gaire… Ens creuem per la Ciutat Esportiva, però no hi ha relació ni s’organitzen activitats conjuntes.  

Quin és el teu objectiu en el món del futbol?

No em marco cap objectiu concret, m’agrada jugar, gaudeixo amb el futbol… Si sorgeix l’oportunitat de pujar a Primera Divisió A, fantàstic, però per mi, el més important és passar-m’ho bé. 

També jugues a la selecció nacional d’Andorra?

Sí, i tant! Als 16 anys vaig jugar per primera vegada amb la selecció, quan es va crear la selecció femenina. És molt emocionant anar per Europa defensant els colors d’Andorra.  

---

La Teresa Morató Armengol neix a Andorra la Vella el 28 de març de 1998 a Andorra la Vella. Fa tota l’escolaritat al Col·legi Sant Ermengol i després marxa a Barcelona per estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) a la Blanquerna. Des dels 18 anys juga al FC Barcelona B i també forma part de l’equip de la selecció nacional femenina de futbol d’Andorra. És soltera, no té parella i entre les seves aficions destaquen els esports en general, sobretot la vela i el bàsquet, així com els viatges i la música.