Joan Crespo: “Les dades personals són el petroli d’aquest segle”

Al capdavant de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades Personals (APDA) des de la seva creació, Joan Crespo insisteix en la importància de la salvaguarda del dret a la intimitat de les persones i de la prudència en la utilització de les xarxes socials. Assegura que les dades personals són el petroli del segle XXI.  

Fotos: McGrau

Des de quan dirigeix l’APDA?

L’Agència de Protecció de Dades es va crear per llei el desembre del 2003 i l’any 2005 era operativa. Vaig ser-ne el primer director i fins ara he comptat amb la confiança del Consell General, que per unanimitat m’ha renovat en el càrrec en els diferents mandats. Realitzo la meva tasca amb la meva mà dreta, l’Anna Cadena, que és la inspectora de l’APD.

Per què era necessària la creació de l’agència?

Amb les noves tecnologies, el tractament de la informació personal està a l’ordre del dia i Andorra s’havia d’homologar amb el seu entorn europeu. La privacitat i la intimitat de les persones és un dret reconegut en la nostra Constitució, concretament en el seu article 14. Andorra és un país on hi ha moltes empreses i institucions, i el tractament de la informació personal s’ha de fer amb totes les garanties. Com a persones individuals, hem de poder tenir un control sobre aquesta informació. La llei de protecció de dades era imprescindible per garantir la salvaguarda i la garantia d’aquests drets i llibertats.

“La CE va publicar un acord que equipara Andorra a qualsevol país membre de la UE en matèria de protecció de dades”

Com es veurà afectada l’APDA per l’acord d’associació amb la UE?

D’entrada, la legislació europea prohibeix la transferència internacional de dades als països tercers si no reuneixen una sèrie de requisits. En realitat, són molt pocs els països tercers que compten amb aquest reconeixement. A demanda del Govern d’Andorra i de l’ADP, l’any 2010, la Comissió Europea va publicar un acord que equipara Andorra a qualsevol país membre de la UE i, per tant, les transferències internacionals de dades són lliures. És un acord que es revisa cada quatre anys perquè la Comissió pugui constatar que el nostre sistema administratiu, legal i jurídic, garanteix els drets dels ciutadans andorrans i europeus. Per tant, ja estem en línia amb la UE en aquest tema.

Com veu aquest control a partir del reconeixement de l’iris que es vol implementar?

La tecnologia no ha de coartar mai les llibertats de les persones. Estem parlant dels sistemes biomètrics, aquells que es basen en dades inalterables, intrínseques a la persona i per als quals s’utilitzen les noves tecnologies. Llavors, quan es tracta d’implementar qualsevol sistema biomètric com pot ser el reconeixement de l’iris, les empremtes dactilars o les càmeres de reconeixement facial, cal analitzar a fons la qüestió, s’ha de fer una anàlisi aprofundida i una avaluació prèvia dels riscos que pot comportar per a la intimitat de les persones. Per tant, som extremadament prudents a l’hora de determinar la idoneïtat d’implantar aquests sistemes. Val a dir que a la UE també s’està valorant, ja que hi ha molts països que hi estan treballant. Pel que fa a Andorra, està en fase d’anàlisi, el tema es troba en una fase embrionària i el que sí que puc afirmar és que l’APDA estarà molt vigilant sobre el seu desenvolupament.

“Cal ser extremadament prudent i utilitzar les xarxes socials amb sentit comú”

Rebeu moltes queixes?

Cada any se n’incrementa el nombre. Les queixes que ens arriben es resolen sovint amb recomanacions i amb alguna sanció administrativa. És important que el ciutadà conegui els seus drets, cada persona té dret a saber quines dades seves tenen les diferents empreses d’Andorra i per a quines finalitats les utilitzen.

És a dir que jo puc anar a qualsevol empresa pública i privada que tingui les meves dades i saber exactament què sap sobre mi i per a què fa servir la informació?

Exactament. El ciutadà té dret a conèixer tota la informació que té una entitat o una empresa sobre ell, amb tots els detalls i també com s’utilitza. I si se li nega, han de justificar el perquè.

És important llegir-se els textos en què un accepta les condicions d’ús quan s’entra en una aplicació d’Internet?

Sí, tot i que la gent no ho fa, són unes 50 pàgines de text…! Cal saber que quan un accepta les condicions, està signant un contracte que el vincula a la xarxa social o a l’aplicació. Per exemple, quan es publica una fotografia, això implica la cessió dels drets i la pèrdua del control de la informació que s’hi penja. No ens costa diners en efectiu, sinó que paguem en informació. Per això es diu que les dades personals són el petroli del segle XXI. Per tant, cal ser extremadament prudent i utilitzar les xarxes socials amb sentit comú.