Perico Pastor, la dansa dels pinzells
Després de 5 anys sense exposar al país, el pintor Perico Pastor acaba d’inaugurar la seva mostra “Pinzells en dansa” a l’ambaixada espanyola d’Andorra, unes obres que ballen soles, amb un moviment absolutament imparable. Nascut a la Seu d’Urgell, ha estat sempre molt vinculat a Andorra, un indret que considera indissociable de la capital de l’Alt Urgell.
El ball protagonitza aquesta mostra, per què?
D’entrada et diré que m’apassiona el ball. A casa nostra, tothom ballava, començant pels meus pares… el ball sempre ha format part de la meva vida. El cas és que quan em van proposar fer aquesta exposició a l’ambaixada espanyola d’Andorra, primer vaig pensar en fer una retrospectiva, ja que feia cinc anys que no exposava a aquí. Però al final vaig optar per fer una cosa completament diferent, una radiografia del que havia fet durant els últims cinc anys, una bona part dels quals han tingut el ball com a protagonista. Perquè des del MNAC em van proposar participar en el festival Big Draw, que comportava realitzar una gran obra que havia d’ocupar tota la Sala Oval. De seguida vaig imaginar omplir tot l’espai de la planta de la sala amb un dibuix enorme de 700 m2. Així van néixer totes aquestes parelles ballant en un immens envelat que es podia contemplar des de dalt, amb tota la superfície del terra esquitxada de ballarins en gran format. Vaig començar a treballar al meu estudi de Montpeller amb els esbossos a mida petita, me’n van sortir 150, i aquí n’he exposat els supervivents, perquè la resta els vaig vendre!
“Aquests dibuixos de dansaires són la preparació per al gran dibuix de la Sala Oval del MNAC, de 700 m2”
Quantes parelles de dansaires exposes?
Quaranta quadres, ja veus que són petits formats, perquè aquests dibuixos són la preparació per al gran dibuix de la Sala Oval. Les parelles que veus aquí tenen 30 centímetres, mentre que al dibuix que vaig exposar del MNAC feien 3 metres d’alçada. Estic content del resultat de la mostra, m’agrada com han quedat els dos àmbits de l’exposició, amb una zona corba on hi ha els dansaires, mentre que els paisatges i figures queden a l’altra banda. En total, exposo 62 quadres, entre els quals hi ha dos nusos, perquè la gent no entendria una exposició del Perico sense cap nu!
Les parelles tenen un gran moviment, treballes amb models del natural?
No, tot és de memòria. Com et deia, tinc el ball molt interioritzat, tinc grans amics en el món de la dansa, com el Cesc Gelabert, entre d’altres. El tema de la dansa m’agrada molt, la primera exposició que vaig fer fora de Catalunya, l’any 1983, a Madrid, estava centrada en el ball, es titulava “Bailes de salón”. Eren una quinzena de dibuixos sobre paper, sense emmarcar, amb parelles ballant a mida natural, acompanyats d’una carpeta amb dibuixos petits. Vaig gravar amb uns cassets música de rumba, salsa i txa-txa-txa que sonaven quan entraves a la sala. Era molt divertit…
“La gent no entendria una exposició del Perico sense cap nu”
De quina exposició guarda un millor record?
D’aquesta exposició a Madrid en guardo un gran record, va ser molt excitant, vaig tenir molt èxit, va venir molta gent… però no vaig vendre res! M’ho vaig passar bomba. La primera exposició que vaig fer va ser a Lleida, a una llibreria que es deia L’Ereta, l’any abans de la mostra de Madrid. Vaig exposar 30 aquarel·les minúscules, totes eròtiques, l’exposició es deia “Dones i pecats”. Però tampoc vaig vendre res… A partir de l’any 1984, la cosa va canviar i en una altra exposició de Lleida ho vaig vendre absolutament tot! Tinc molt bon record també de les dues exposicions que vaig fer a Pequín, tant a la Fira com al Cervantes. L’any 2010 vaig exposar al Poble Nou dibuixos a mida natural que anava penjant cada dia com si fos roba estesa i els posava a la venda. Durant aquell mes de juny feia un dibuix cada dia, i en comunicava les característiques i el preu; l’exposició s’inaugurava el dia 22 de juny i havia dit que l’endemà, la revetlla de Sant Joan, cremaria els dibuixos que no s’havien venut. M’ho vaig passar molt bé, ningú es creia que acabaria cremant els dibuixos. En vaig cremar pocs, uns 9, però ho vaig fer!
En què treballa ara?
Acabo de tancar una exposició a Lleida i estic preparant una exposició a l’abril a la galeria El Claustre de Girona, amb molts dibuixos preparats a Montpeller, amb figura, paisatge i alguns bodegons.
Amb quin tipus de temàtica gaudeix més?
En alguns moments m’agrada fer figura humana i en d’altres els paisatges, que et permet més simplificació.
Què evoca Andorra per Perico?
La meva infància… quan era petit i vivia a la Seu, cada setmana veníem a comprar a Andorra coses que no es trobaven a Espanya, formatges, discos… Hi tinc bons amics, per mi, el conjunt de l’Alt Urgell i Andorra és un país.
