L’altar on se celebra l’Eucaristia presideix la nau central de l’església, i està rodejada dels magnífics mosaics de Rupnik, amb el Crist en Majestat acompanyat per la seva mare i altres sants, el Naixement i la Resurrecció.
Fotos: Dona Secret
Entrar a l’església de sant Julià i sant Germà és tota una experiència. Una gran sorpresa per a totes aquelles persones que estaven acostumades a l’antic aspecte del temple parroquial. La reforma ideada pel pare Rupnik, a proposta del rector de la parròquia, mossèn Pepe Chisvert, ha elevat l’església a categoria de monument i, de ben segur, atraurà nombrosos visitants per observar l’obra de Rupnik i meravellar-se davant un espectacle de llum i color. A més de la bancada, disposada d’una nova manera, i que serà subtituïda per nous bancs, destaquen les 24 làmpades que il·luminen la nau.
Al prebisteri, és a dir, al fons de la nau, trobem l’altar, que acostuma a ser una taula de pedra o de fusta damunt la qual el mossèn celebra el sagrament de l’Eucaristia. El nou altar és senzill, gairebé quadrat, blanc, i amb el frontal decorat per algunes files hortizontals de tessel·les de diferents mides i colors (daurades, vermells i blanques) i, al centre, sobresurt una creu daurada. A sobre de la taula, quan no hi ha missa, només hi reposa el missal.
L’altar, la peça central de l’església, està rodejat pels magnífics mosaics de Rupnik: al darrere, el més imponent, el del Crist en Majestat acompanyat per santa Maria, sant Pere, sant Julià, sant Germà, sant Pau i sant Joan Baptista. A la seva dreta, un mosaic que representa el naixement de Jesús, en un estable a Betlem, en què Maria acarona el Nen, que reposa en un senzill bressol de fusta, i també hi ha Josep, marit de Maria i pare adoptiu de Jesús, que ajupit, el mira i venera. També hi ha representada l’estrella que va guiar els Reis d’Orient per anar a adorar Jesús i portar-li obsequis. A l’esquerra de l’altar, el mosaic amb la Ressurrecció de Crist, el tercer dia després de la seva mort, i l’aparició davant dels seus deixebles.
A les parets de la nau central, destaquen dues magnífiques escultures: a la dreta, la imatge de santa Teresa de Lisieux, i a l’esquerra, el Crist de la Gràcia. Santa Teresa de Lisieux (1873 – 1897) és una de les santes més invocades, va ser beatificada l’any 1923, canonitzada el 1925 i proclamada Doctora de l’església Universal l’any 1997. A l’església de Sant Julià se la representa de cos sencer, dempeus i nimbada. La santa vesteix l’hàbit carmelità (túnica marró i un mantell blanc) de la seva orde. El seu atribut principal és el crucifix que sosté amb les dues mans i les roses que fan referència a una frase de la seva biografia, “després de la meva mort faré ploure roses”.
El Crist de la Gràcia havia presidit l’antic altar del Sant Crist. Es tracta d’una imatge que data de la segona meitat del segle XVI, que representa Jesucrist crucificat. La creu és llisa, de color negre, decorada senzillament. El Crist està tallat en fusta de pi, policromat, i està clavat a la creu per tres claus. Al cap hi duu un nimbe daurat i decorat. Sis raigs daurats, disposats de manera simètrica, en rematen la part superior (originalment, en tenia tres més). Destaca l’expressió de patiment del rostre de Crist, i la ferida del costat dret, per la qual brolla la sang. La cara i el tors també presenten regalims de sang. És una figura molt esvelta, que presenta tots els músculs del cos en tensió.
De fet, l’església laurediana és plena d’elements escultòrics, pintures i retaules d’alt valor artístic, als quals ara s’hi han sumat els mosaics del pare Rupnik.
