Josep Majoral, la transparència com a norma

Josep Majoral s’estrena com a cònsol major de Sant Julià de Lòria al costat de Mireia Codina, amb un objectiu clar: la transparència. Amb aquest tàndem, Unió Laurediana recupera la gestió del comú de Sant Julià de Lòria amb un programa realista i amb una gran vocació de servei a la ciutadania.

Fotos: Nelly Dedea / Consell General d’Andorra

Sortien com a cavall guanyador a les eleccions?

No, de cap manera. Quan presentes una llista sempre ho fas des del respecte per la resta de candidatures. Per tant, no sortíem com a cavall guanyador de cap manera. Una campanya s’ha de lluitar, no guanyes fins que s’escruta l’últim vot de l’urna. Vam fer una campanya molt intensa. El més important per nosaltres era poder aportar el nostre treball per Sant Julià i tenir la possibilitat d’implementar el nostre projecte. Fos des de la majoria, com des de la minoria.

Què va sentir quan UL va recuperar el comú?

Primer de tot, molta satisfacció per la campanya que vam fer amb aquest gran equip que tenim, i molta il·lusió per emprendre aquest mandat. Amb moltes ganes i voluntat de servei al poble.

Va ser fàcil prendre la decisió de dimitir de l’escó de conseller general per anar de candidat a cònsol?

Són decisions que no són mai fàcils. La vaig prendre per dues raons: primer, per responsabilitat política, perquè enteníem que calia un canvi a Sant Julià de Lòria i el partit va pensar que jo podia ser  un bon candidat per guanyar les eleccions. D’altra banda, i això ja és més personal, perquè treballar des del comú em permetia un contacte més directe amb la ciutadania i implementar canvis a curt termini. La feina legislativa, sempre veu els fruits a mitjà i llarg termini.

Quines són les prioritats per aquests quatre anys de mandat?

Les apliquem d’acord amb les necessitats que el poble ens va transmetre durant la campanya electoral i al programa. Per exemple, una de les queixes principals eren les deficiències en neteja. I hem volgut començar per aquí, responent a les demandes de la ciutadania. Ara estem establint el calendari dels diferents projectes i del nostre programa i determinant les prioritats. En breu, començarem a ordenar el Prat Gran, que també centrava les queixes de la ciutadania, d’altra banda ens vam comprometre a modificar la línia del Quart-bus i seguirem treballant en totes les qüestions del dia a dia que tenim sobre la taula, que no són poques… Un altre tema prioritari són les relacions amb la Universitat d’Andorra, que volem potenciar al màxim.

Com està la variant?

Tot i que és un projecte de Govern, et diré que s’està acabant la fase 1, que aviat estarà oberta. La fase 2, no s’adjudicarà aquest any, tot i que volen fer una prova pilot que ha d’anar del pont de Molines fins al pont de Fontaneda, però caldrà veure si dona o no resposta a les necessitats del trànsit.

Com més lluny passin els cotxes del centre, pitjor per al comerç… què penseu fer?

Sóc una persona optimista i vista la situació actual del comerç, només podem millorar! No crec que el vial hi tingui cap incidència. Ens passen 5 milions de turistes ben a prop, i no beneficien el comerç. Tenim 200.000 visitants l’any a Naturlandia, i tampoc no venen al poble… Aquest és el gran repte.

Com ho fareu?

Multiplicarem les activitats al centre per donar un motiu al turista perquè s’hi aturi. Volem dinamitzar la parròquia i fer-ne un referent cultural i universitari, els estudiants han de generar més activitat, i treballarem per aconseguir-ho.

On ha quedat el projecte de Sant Julià ciutat de fires?

Ho volem recuperar, hem de fer que tothom es torni a il·lusionar. No estalviarem esforços per generar activitat comercial i turística, que de fet Sant Julià ja havia tingut anys enrere.

Les xifres de Naturlandia han anat millor…

És una realitat, s’ha progressat. El resultat és positiu però crec que manca equilibri entre els bons resultats econòmics i la realitat del carrer. Hem de reestructurar els òrgans de gestió, trobo a faltar un pla a sis anys vista de la projecció que s’ha de donar al parc, que és un element viu on s’han de crear noves activitats. Se n’ha de millorar la gestió.

Us heu plantejat un transport per cable fins al parc?

Ja hi figurava al projecte inicial. Per exemple, a la Massana, el telefèric va ser un gran què per a la parròquia. Penso que aquí també ho seria, perquè els 200.000 visitants sortirien del centre.

Parlem del ràfting?

Si vols… però n’hem de parlar en passat! La cosa està molt clara: si no hi ha aigua, no hi ha ràfting.

I la tirolina?

És un projecte de l’antic comú que s’havia d’incorporar a Naturlandia. Són molts diners i cal analitzar a fons el projecte. I serà molt important saber què en pensa la ciutadania.

Faríeu consulta popular?

Si en el nou pla del parc hi tingués cabuda, crec que s’hauria de consultar al poble.

Com van les relacions amb l’oposició?

Tenim tres consellers de la minoria, que hem incorporat a les comissions i als consells d’administració, perquè cal governar per a un projecte comú: Sant Julià. Fem una feina molt transparent i estem treballant molt bé.

També teniu el problema de l’habitatge de lloguer?

Falta una radiografia global d’aquesta problemàtica, cosa que el Govern no ha fet. Penso que la nostra parròquia és de les menys afectades. Ara mateix està a punt de sortir al mercat un nombre important de pisos. Per exemple, a Nagol, n’hi haurà una cinquantena.

Arran de l’última nevada, es van publicar a les xarxes socials moltes queixes de veïns d’Aixirivall perquè el comú no treia la neu… com ho resoldreu?

No només hem rebut crítiques, també ens han felicitat per la rapidesa amb què hem netejat el poble. Val a dir que tenim un equip petit, de tan sols 12 persones que comencen a treure la neu del centre i després es desplacen cap als altres nuclis. Si parles de les urbanitzacions, cal saber que n’hi ha que són privades i que no correspon al comú netejar-les. Hem de fer la feina amb els recursos que tenim, la parròquia és molt gran. S’està fent bona feina, però tenim marge de millora, i ens hi estem posant amb ganes.

Quins són els punts més importants en el vostre programa?

La transparència i la millora de la comunicació. La ciutadania ha de saber, de l’A a la Z tot el que passa al comú. Volem recuperar la transversalitat dins del comú: les persones que hi treballen són molt importants, perquè són la cara visible del comú de per la ciutadania. Hem de fer pinya per donar el millor servei al poble. Com t’he dit abans, el tema de la Universitat d’Andorra també és bàsic, tenim el finançament del Govern i no descartem sumar-hi finançament privat.

Sant Julià seria un bon lloc per al futur aeroport?

És un projecte nacional que ha de comptar amb l’aval dels informes tècnics pel que fa a la seva ubicació. I tant parlo de l’aeroport com de l’heliport, i el Govern ha de ser valent, té eines com la llei d’expropiació o els projectes d’interès nacional i ha de determinar on ha d’anar aquesta instal·lació. No em correspon a mi dir si m’agradaria acollir-lo a Sant Julià.

---

Josep Majoral Obiols neix a Sant Julià de Lòria el 17 d’agost de 1976. Va a l’escola francesa, després al Lycée Comte de Foix i als 13 anys marxa a estudiar a Perpinyà durant sis anys i després al departament francès de Lot per fer estudis superiors. Amb el títol de tècnic superior en energia a la butxaca, torna a Andorra i treballa durant set anys en un despatx d’enginyeria, fins que munta pel seu despatx:  Enginyers ECM, a Sant Julià de Lòria. Entra en política activa el 2002, amb Unió Laurediana, i el 2004 és elegit membre