Ester Fenoll, la rima a l’executiu
Ester Fenoll no pot entendre la vida sense la poesia. Una mirada clara i directa revela una personalitat sensible que la pot fer vulnerable. Però la vida li ha ensenyat a lluitar i s’ha forjat un caràcter sòlid i una voluntat de ferro per defensar els seus ideals. Fundadora d’AUTEA i amb un paper rellevant a la Fundació Tutelar, ara la seva prioritat és desenvolupar de manera impecable la seva tasca al capdavant de la Secretaria General del Govern.
“Vaig viure una infància molt feliç a la Seu d’Urgell, la nostra mare no treballava fora de casa i es dedicava en cos i ànima a nosaltres” explica, i recorda la cuina de casa seva, al pis del carrer Sant Ermengol, com “un lloc entranyable on jugàvem junts, a terra, que sempre estava ple de llapis de colors; teníem un tocadiscos a la cuina i sempre ens posava contes, era meravellós. La cuina era el centre neuràlgic de la casa, cada dia fèiem un bon esmorzar, amb pa amb tomàquet i pernil”. La Maria Garcia, la mare de l’Ester, va ser una pionera en matèria de conducció, “en aquella època, a la Seu, poques eren les dones que tenien cotxe propi. La mare ens acompanyava cada dia a l’escola amb un Seat 850 blanc, el recordo com si fos ara, i també ens venia a recollir al meu germà i a mi, ella ha viscut pel meu pare i per nosaltres”. Aquesta omnipresència de la mare a casa, fa sentir l’Ester una mica culpable, “quan comparo la vida que jo tenia a casa, amb la mare sempre present, amb el que viuen a casa les meves filles, em sap greu no haver pogut recrear aquell ambient. Tampoc les he pogut acompanyar mai a l’escola, sempre han anat amb el bus…” lamenta. A la Seu, jugaven al carrer i la consigna era clara “quan es fes fosc, cap a casa! És clar, no portàvem rellotge ni mòbil… ens passàvem el dia amb les bicicletes amunt i avall. Jugàvem amb els cosins i els amics, anàvem molt a casa de la tieta Maria, ens hi reuníem una quinzena de criatures”.
L’Ester recorda quan anaven a comprar a totes les botigues del carrer, “el carnisser de l’Armengol, el Vinyals, el forn Miralles… fèiem tot el recorregut, la mare duia un cistell gran de palla, mentre que jo en portava un de petit. Per mi era tota una festa, perquè a tot arreu em donaven coses, al forn, un bastonet de pa, al carnisser un tall de mortadel·la… La mare parlava amb tothom i, és clar, la ruta durava dues hores! També anàvem a buscar la llet a la lleteria, amb la lletera d’alumini, i quan arribàvem a casa, feia bullir la llet i em donava el millor berenar del món: una llesca de pa amb nata i sucre”.
Per què va venir a viure a Andorra?
El meu pare, que durant 30 anys va ser el gerent de la serradora de la Seu, un dia va decidir muntar un negoci a Andorra, Fustes i Derivats. I ens vam traslladar tot a viure aquí.
Quina va ser la primera feina?
El meu germà i jo treballàvem tots dos a l’empresa familiar. Després vaig anar a treballar amb la consulta del meu marit que és dentista. Més tard vaig estar 8 anys com a gerent de la Fundació Tutelar i 4 anys més al patronat, una tasca que vaig haver de deixar per entrar a Govern. La Fundació i la seva gent són part de la meva vida.
Quin lloc ocupa la poesia a la seva vida?
Primordial, tot i que ara no m’hi puc dedicar massa… Per mi, escriure és inevitable. Al meu mòbil hi tinc un arxiu a les Notes que es diu POE (de poesia) on escric tot el que se m’acut.
“La poesia em surt de l’ànima, no hi ha dia que no escrigui.”
Escriu en català i en castellà, com se sent millor?
De les dues maneres… Tinc dos llibres publicats en català i l’últim que ha sortit és en castellà; ara estic preparant-ne un de nou que serà en castellà. El primer es titula “Agradezco tu amor pero tengo otros planes” que vaig publicar amb Aloma, l’editorial de la Montse Cardelús. En català m’han editat “Esmorzar perfecte”, l’obra amb què vaig guanyar el premi Grandalla de Poesia, i “Anticipant octubre”, publicat per l’editorial Arola, que combina poemes amb fotografia, obra de la Sònia Rimbau. N’estic molt contenta… He participat amb moltes antologies, tant aquí com a l’estranger, a Espanya, a Noruega a Anglaterra, als Estats Units, i s’han musicat alguns poemes meus, el Carles Matute va posar música a “Tacada de blanc” i l’Andreu Valor, del País Valencià, “El contrari de res”. Els Petits Cantors també van posar música i veu a un poema vinculat amb l’aigua.
Aconsegueix trobar poesia a la política?
La vida en si té molta poesia… i la política forma part de la vida! (riu). Hem de saber trobar registres poètics a tot arreu, fins i tot en la política! La poesia per mi és omnipresent, en qualsevol cosa es pot trobar inspiració per un poema.
![Ester Fenoll, llegint a casa seva]()
Com veu el panorama poètic a Andorra?
Tenint en compte les dimensions i la població del país, el nivell de poetes i d’escriptors és molt elevat. Podem estar molt orgullosos dels artistes en general que hi ha a Andorra.
Va fundar l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra…
Sí, tot i que quan vaig començar a fer política, me’n vaig desvincular per raons ètiques, però el meu marit està a la junta. Quan vaig tenir el diagnòstic de l’Anna, la meva filla, i d’això fa 15 anys, a Andorra no hi havia cap associació per donar suport als afectats d’autisme ni tampoc s’abordava l’autisme de manera específica. Em vaig desesperar pel fet de no trobar cap ajuda, llavors vaig buscar altres famílies amb la mateixa problemàtica i vaig crear AUTEA per evitar que d’altres persones tinguessin aquest problema. D’això fa entre 12 i 13 anys, i hem recorregut un llarg camí. Hem aconseguit que l’autisme estigui a l’agenda política i social del país, ara la presidenta és la Inés Martí, que per mi és com una germana, i estan fent una feina excepcional, ja que la societat té molt en compte aquest trastorn. A Andorra hi ha unes 200 persones que estan dintre de l’espectre autista. És un trastorn d’alt impacte social, un de cada 69 naixements presenta una simptomatologia autista en major o menor grau. Per tot això són tan importants les associacions, que són lobbys de pressió perquè els polítics ens posem les piles per dotar amb els recursos necessaris per cobrir les necessitats d’aquests col·lectius tan vulnerables.
“A Andorra hi ha unes 200 persones que estan dintre de l’espectre autista.”
L’Ester confessa que les seves aspiracions arran de la política es limiten a “servir a la gent, al cap del dia sempre faig el balanç de com he pogut millorar la vida d’algú, tinc una vocació natural de servei. Em sento satisfeta si puc ajudar les persones, sobretot les que més ho necessiten”. Quan se li pregunta si el proper pas serà convertir-se en ministra, somriu amb modèstia, “no sé quin serà aquest proper pas, ni si estarà o no vinculat amb la política”. Reconeix que la imatge dels polítics a nivell internacional no és massa bona, i no solament a Andorra, i lamenta que no es valori les renúncies que han de fer arran de la vida familiar, “sacrifiquem la nostra vida personal per servir el país, i això no es reconeix”.
________________________________________________________
L’Ester Fenoll Garcia neix el 6 de juny de 1967 a la Seu d’Urgell. Estudia a l’institut Joan Brudieu, després estudia Dret i fa un postgrau en tutela d’adults a la Universitat de Barcelona i un altre a la Universitat d’Andorra de Dret Andorrà. Als 19 anys ve a viure a Andorra i el 2011 fa la seva primera incursió en política de la mà de DA, quan es presenta a la llista nacional. Entre 2011 i 2015, és membre permanent del consell assessor de la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, i del 2015 al 2019 ocupa el càrrec de secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació. Actualment és secretària general del Govern que presideix Xavier Espot. Està casada i té dues filles, l’Anna de 18 anys i la Teresa, de 16. Les seves aficions principals són la lectura i l’escriptura, també li agrada molt la música, la natura, el mar i els animals.
________________________________________________________
