Omar el Bachiri s’endinsa en la fibromiàlgia en una xerrada al River Centre Comercial
Feia un any que Omar el Bachiri, psicòleg i escriptor d’Andorra, va oferir una xerrada a River Centre Comercial. En aquella ocasió, el títol d’aquesta va ser “Parlem del TDA-H” i la presentació es va centrar en el seu últim llibre Drogas y Adicciones: Medicamentos y otras sustancias, un volum que estudia la utilització errònia i abusiva dels medicaments i de la necessitat d’un acompanyament psicològic per a uns tractaments efectius.
Foto: Josep Segura
En aquesta oportunitat, el Bachiri va parlar de la fibromiàlgia, una malaltia encara desconeguda i incompresa per a gran part de la població, però que cada dia afecta més persones del nostre entorn. En la línia del que explica en el seu llibre, el psicòleg va afirmar que els medicaments són substàncies que estan lligades directament a la utilització d’estupefaents per pal·liar els efectes d’aquesta malaltia, però s’acaben per convertir en addicció.
La fibromiàlgia es manifesta majoritàriament en persones d’entre 20 i 40 anys, que normalment han estat molt actives, però que un dia noten que han perdut les forces i que els hi fa mal tot el cos. A partir d’aquí, es manifesta sempre, uns dies amb major intensitat i uns altres de manera més lleugera, però ja no desapareix. Això fa que el malalt no pugui dormir i sempre estigui fatigat, malhumorat i en constant estat d’ansietat.
La genètica predisposa a contraure la malaltia, però està demostrat que el desencadenant és un trauma, abusos o problemes a la infància, que desencadenen els factors que provoquen el dolor i afecta més les dones que els homes. L’alodínia i la hiperestèsia, són dos aspectes que sobreestimulen la fibromiàlgia, la primera és una percepció anormal del dolor i la segona per un augment anormal de la sensibilitat al dolor, associant qualsevol contacte amb dolor.
En la medicina actual, es comença a acceptar que el problema pot venir del sistema nerviós central, concretament del diencèfal i una de les seves estructures, el tàlem. Aquest gestiona el dolor i el pot interpretar de manera errònia.
Una solució seria l’atenció selectiva, que consisteix a centrar-se en el dolor i buscar activitats que el contrarestin, i es pot fer de manera activa o passiva. La passiva podria consistir en llegir, cantar o pintar, i l’activa, que podria ser realitzar sessions de ioga, caminar o córrer. Totes elles segreguen endorfines que ajuden a combatre el dolor i funciona.
Per tant, s’hauria de tenir en compte que, només per a una crisi important, podem combinar tres alternatives: la psicologia, que ens ajudarà a enfocar el problema; la medicina, només temporal i quan arriba una crisi forta i, per finalitzar, l’exercici físic.
La xerrada va ser molt interessant, ja que va tractar sobre un problema que cada dia pateix més gent, però que pot ser tractada d’una manera alternativa i gens agressiva. Val a dir que, Omar El Bachiri ja prepara les següents xerrades, que podrien tenir lloc durant els primers mesos de l’any vinent.
