Joaquim Brustenga, guardonat amb el premi Fiter i Rossell de novel·la
La XLII Nit Literària, que va tenir lloc a l’hotel Sant Gothard, d’Arinsal, va reconèixer el talent de diversos escriptors i divulgadors de llengua catalana. Joaquim Brustenga va emportar-se el premi Fiter i Rossell de novel·la.
Fotos: Paula Cristina
Joaquim Brustenga i Etxauri, reconegut advocat, escriptor i polític barceloní, es va emportar el premi Fiter i Rossell que, des del 1987, representa uns dels guardons més importants del país, i promou la creació de novel·les en idioma català. L’autor de L’ombra del capità va ser el màxim guanyador de la nit, en rebre una dotació de 10.000 euros per part del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra.
L’obra, ambientada en un escenari marcat per l’esclavitud a la Catalunya del segle XIX, va ser la més aclamada per part del jurat qualificador, que l’any passat ja havia acreditat Brustenga amb el premi Manuel Cerqueda de novel·la curta. Enguany, l’esmentada categoria va quedar deserta, igual que el premi Sant Carles Borromeu, destinat a guardonar els millors contes i narracions. El premi de divulgació científica va ser l’altre reconeixement que no es va lliurar en aquesta edició de la Nit Literària.
Pel que fa al premi Principat d’Andorra d’investigació històrica, Laura Casanovas i Robert Basart van rebre l’accèssit per La meva obra és Andorra, que ens convida a conèixer la vida de l’Antoni Morell, cèlebre escriptor, advocat i polític andorrà. Casanovas i Basart van rebre una dotació de 4.000 euros.
Raimon Quintana va ser guardonat amb el premi Sant Miquel d’Engolasters i 2.000 euros, pel seu assaig literari L’estranger, mentre que Francesc Puigpelat, guanyador del premi Carlemany 2018, amb la novel·la La nedadora, va ser reconegut amb el premi 50è aniversari Crèdit Andorrà, amb Amanita Fal·loide com a referència.
A l’ombra de les paraules, d’Aureli Trujillo, va ser l’obra més destacada del seu segment, i es va endur el premi Grandalla de poesia. De la mateixa manera, Teresa Ventura i Ricard Poy, van ser premiats amb el Laurèdia de Periodisme, amb 1.250 euros, per a cadascun, atorgats pel Comú de Sant Julià de Lòria.
L’Àlex Puig, autor de Bunraku, va rebre el premi Juli Verne de ciència-ficció, per la seva obra ambientada al Japó d’un passat molt llunyà, amb un samurai com a protagonista de la seva narrativa.