Especial Meritxell | Detalls que potser no coneixies sobre el nou Santuari
El nou Santuari de Meritxell es presenta com un dels exponents més representatius de l’arquitectura d’Andorra del final del segle XX. L’eclecticisme monumental de Ricard Bofill ha enriquit la cultura material del nostre país amb una obra representativa i ha establert un precedent, pel que fa a l’arquitectura contemporània.
El projecte del nou Santuari de Meritxell va néixer la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, quan es va cremar l’església de Santa Maria de Meritxell.
En el primer projecte hi van participar els tallers d’arquitectura Moragues, Bohigas-Martorell-Mackay, però va ser Ricard Bofill qui el va passar a dirigir. Malgrat tot, la idea inicial era força ambiciosa i corria el risc de no ser entesa pel poble andorrà, així que es va apostar per un gran edifici capaç d’aglutinar la religió i la cultura, però en sintonia amb l’entorn.
La construcció es va iniciar el 8 de setembre del 1974 i el 8 de setembre del 1976, dos anys després, es va inaugurar el nou Santuari.
Amb influències de diversos estils, Bofill va projectar un edifici de volums geomètrics marcats que configuren un eclecticisme monumental. Aquestes formes avantguardistes de la concepció del nou santuari fan que avui en dia, el conjunt del nou i vell santuari, sigui un dels llocs més visitats del Principat.
Des del 2014, Meritxell és reconeguda com a Basílica Menor, un títol atorgat pel Papa Francisco que li va permetre al santuari ser part de la Ruta Mariana.
► Agenda d’activitats de la festivitat de Nostra Senyora de Meritxell [Veure més]
