Tot a punt per a celebrar la Diada de Nostra Senyora de Meritxell
Grans i petits s’apleguen al Santuari de Meritxell per celebrar la festivitat en honor a la patrona del país, una data que, a més a més, marca el començament del curs polític i escolar, al Principat d’Andorra.
El progressiu augment de la devoció i admiració cap a la verge al llarg dels segles XIX i XX, i l’assentament d’unes circumstàncies especials de maduresa i interiorització del sentiment nacional per part dels habitants d’Andorra, portaren al Consell General de les Valls d’Andorra, el dia 24 d’octubre de 1873, a declarar oficialment, i per unanimitat, la Verge de Meritxell com a patrona de les Valls d’Andorra.
Anys després, el continuat suport dels diferents bisbes – coprínceps a Meritxell, units a aquest fervor i tradició popular que ja s’havia gestat temps enrere, varen fer possible que el bisbe Joan Benlloch Vivóla demanés, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del Patronat de la Verge de Meritxell.
Després de 40 anys, la Santa Seu, mitjançant el summe pontífex, el Papa Pius X, confirmà el patronatge de la Verge de Meritxell sobre el poble andorrà, l’any 1914 i El Consell, gojós per la notícia, va voler que aquest moment es solemnitzés i es va acordar que es celebri, cada 8 de setembre, la Festa Nacional de les Valls.
Anys després, el bisbe barcelonès Dr.Justí Guitart i Valardebò va voler completar l’obra dels seus predecessors i va treballar a favor de la coronació canònica de la Verge com a patrona d’Andorra, procés de reconeixement que va concloure el 8 de setembre de 1921. La facultat de concedir aquest privilegi requeia a la basílica de Sant Pere de Roma.
En l’actualitat, cada 8 de setembre, el poble andorrà viu una festa d’unitat i concòrdia a on la Verge és la protagonista absoluta. Aquell dia, milers de persones, entre grans i més petits, peregrinen fins al santuari, des de molt aviat, per a donar gràcies i manifestar el seu sentiment d’alegria i entusiasme. És una data que, a banda de celebrar la patrona del país, també dona el tret de sortida al curs polític i al curs escolar.
Enguany, el curs polític haurà de posar a prova la salut dels acords per a poder mantenir cohesionat l’executiu fins al final de la legislatura. Uns acords que, per primera vegada, ha permès Andorra poder comptar amb un Govern de coalició entre tres partits, Demòcrates, Liberals i Ciutadans compromesos.
Sobre la taula dels nostres polítics encara queden molts temes per resoldre, alguns d’ells de cabdal importància per a l’esdevenir del nostre país, com ara l’encaix amb Europa, el dèficit en infraestructures viàries, la reforma de la sanitat, el problema endèmic de les pensions, les esllavissades, l’avortament o les pensions. I, a més a més, ja tenim a les portes, concretament al desembre, les eleccions comunals; així que, segur que no els vindrà gens malament una mica d’ajuda divina per a poder afrontar tots aquests reptes.
Malgrat tot, segur que, tal com va passar amb l’antiga església de Meritxell, de les cendres d’aquell incendi que la va destruir l’any 1972, segur que ressorgirem i lluirem, de la mateixa manera que llueix el nou Santuari de Meritxell.
El nou temple evidencia el seu poder d’atracció i, de manera molt clara, ho demostra el fet que cada 8 de setembre, milers d’habitants del Principat d’Andorra, surten de cadascuna de les set parròquies del Principat i enfilen les diferents carreteres que porten al Santuari de Meritxell, fidels de diferents nacionalitats i condicions, però amb un denominador comú, la passió per la Patrona d’Andorra, la Verge de Meritxell.
