Les parets del Mama Maria s’omplen amb els enèrgics colors de Leiga
Parlar de Leiga és endinsar-nos en la vida d’un artista poc convencional. Va néixer a Guarulhos-SP, un municipi brasiler de l’estat de Sao Paulo, una de les ciutats més poblades de Brasil i, va ser la seva ciutat natal, la que va veure impregnades les seves parets amb el grafit de qui, a posteriori, seria un gran artista.
Leiga va passar del carrer a la universitat i es va llicenciar en Disseny Gràfic, per l’Escola Panamericana d’Art i Disseny, un fet que li permet treballar diferents disciplines com ara, l’Street Art, moda, il·lustració, grafit i arts plàstiques o personalització i mitjans digitals. El seu treball, anomenat BUBBLES, ja que utilitza molt aquesta figura geomètrica, és una barreja d’elements, tant concrets com abstractes, que combinen fonts tradicionals, grafit i diferents formes geomètriques.
L’artista brasiler ha realitzat diferents exposicions per gairebé mig món i una de les més recents ha estat al nostre país, a la 3a Biennal Internacional d’Andorra l’Andart//19, on ha exposat la seva obra Magnòlia, al costat de grans artistes internacionals i, altres del país com ara, Toni Cruz.
Precisament l’amistat que l’uneix amb l’artista andorrà ha prodigat que Leiga pugui exposar la seva obra al restaurant Mama Maria. La mostra es va inaugurar el passat dijous i compta amb una desena de quadres i altres creacions diverses, que es podran admirar fins al dia 1 de setembre d’enguany.
Aprofitant la presència de Leiga al nostre país i gràcies a la deferència que el seu representant, Paul-Alexandre Nicolas, de la prestigiosa galeria, Moanin Gallery; va tenir amb nosaltres, el vàrem poder realitzar la següent entrevista.
Com et vas iniciar en el món de la pintura i per què?
Vaig començar l’any 2002 com a pintor de grafit, a Sao Paulo, ja que des de petit m’encantava pintar. Després vaig començar la meva formació com a dissenyador gràfic i així vaig entrar en aquest món.
Així es podria dir que la vena artística va en el teu ADN, el portes a la sang, no?
Sí, molt, recordo que quan era petit la meva mare m’escridassava perquè no parava de guixar les parets o qualsevol cosa i després vaig pensar seguir aquest camí.
Ja pintaves bé quan eres petit?
No, era molt diferent, pintar bé és molt difícil.
Què és el Bubbles?
És un estil de pintura que joc mateix vaig auto denominar així, ja que el meu treball conté moltes boles, és per això que li vaig posar aquest nom.
Et vas inspirar en alguna cosa concreta per a crear aquest estil?
Sí en diferents tipus de boles, tant les que fa el gel, com la cervesa o quan obres els cocos, en diferents coses que m’inspiraven aquesta figura.
Quina diferència hi ha entre un pintor de grafit i un convencional?
Avui en dia, almenys a Sao Paulo, un pintor de grafit que treballa en una galeria es torna en artista plàstic, però aquí ja és un artista plàstic.
Creus que un pintor convencional podria ser un de grafit o aquest es pot convertir en un gran pintor convencional?
Totalment, conec molts amics acadèmics que fan pintura al carrer i jo, com a artista urbà, també exposo en galeries d’art.
Un bon pintor, neix o necessita formació?
És clar que sí, des que vaig començar no he deixat d’estudiar, com més pinto, més profunditzo en la meva formació. El treball evoluciona constantment i sempre has de buscar noves idees, el procés és constant i diari.
Realitzes altres disciplines artístiques, a banda de la pintura?
Segur que sí, el pròxim pas serà l’escultura, vull transformar la meva feina en escultura. És per això que el pròxim pas, però amb calma, serà transformar les meves obres en tridimensional. Qui sap?, depèn dels fruits que em doni el meu treball de recerca.
Com definiries l’obra que exposes en la galeria del Mama Maria?
Aquesta exposició és quelcom que va sorgir sense voler, la vaig preparar per a fer la Biennal de L’Andart i, ja que el meu galerista Paul-Alexandre Nicolas estava al país, em va suggerir fer una exposició. En aquell moment vaig pensar, què puc fer de nou per a un local que mai ha exposat aquest tipus de pintura? Llavors em vaig inspirar en Rubik’s Cube com si fos un tema màgic, on les pintures es relacionen entre si. Aleshores, una persona que vulgui adquirir una obra, pot adquirir una o vàries, ja que estan interconnectades i pot acabar realitzant un cub, aquesta va ser la meva idea; crear diferents obres que poden conformar una de sola.
Qui et va proposar la possibilitat d’exposar en la 3a Biennal L’Andart d’Andorra?
La invitació va venir de Paul-Alexandre Nicolas, de Moanin Gallery, que va treballar a L’Andart amb Pere Moles com a co-comissari de la biennal. M’ho van proposar i vaig seleccionar algunes obres, que finalment vaig poder exposar, i per a mi va ser un privilegi el fet de poder estar amb tants artistes contemporanis, que considero com a professors, i que m’han permès aprendre i avançar en la meva carrera.
Què és exactament Magnòlia?
Magnòlia és una cançó de Jorge Ben, que parla sobre diferents experiències, llavors jo convido, a les persones que van a veure la meva obra, que la busquin a Spotify, i que gaudeixin igual que jo. És per això que he posat aquest nom a la meva obra exposada en L’Andart.
Magnòlia és una música molt arrelada a Brasil, que té tot el swing, samba i rok, de la nostra terra i, quan l’escoltes, se sent una energia molt positiva i jo vull plasmar aquesta energia en la meva obra.
T’has dedicat alguna vegada a la música?
Ara sí que m’has donat, aquesta te la tornaré!
Defineix-me aquesta exposició del Mama Maria?
Puc dir que és un privilegi exposar aquí i espero que aquestes obres puguin inspirar a altres joves artistes locals i que puguin veure el que poden pintar. I, et confesso que estic enamorat d’Andorra, vaig venir per només 10 dies i finalment m’he quedat, estic apassionat d’aquest país.
Pots considerar-te un artista consagrat o creus que encara et queda molt recorregut i molta evolució?
Mai em creuré un artista consagrat, ja que l’artista està en constant evolució. Tenim alts i baixos, a vegades venem molt i altres no venem res. L’artista no està mai tranquil, ni pot dormir descansat, ja que acabo una exposició i començo una altra, la pròxima serà a Sao Paulo. El meu cap ja gira i no em puc considerar un artista consagrat, em considero només un treballador.
Cap a on t’agradaria evolucionar la teva obra?
Et confesso que, poder realitzar aquest tipus d’obra aquí, ja és una gran evolució perquè mai havia exposat en Andorra. Això ja és un gran pas, però el meu camí serà seguir amb la recerca i fer escultures. També m’agradaria realitzar obres a l’exterior, algunes de manera gratuïta, perquè les persones que no tinguin poder adquisitiu, també les puguin gaudir, ja que no tothom pot comprar una obra. Espero que la meva proposta pugui ser compatible, per una banda, poder exposar en galeries i, per l’altra, poder fer art per a tothom.
Has fet ja alguna incursió en el món de l’escultura?
No, encara estic molt lligat a la pintura i penso que no estic preparat per a l’escultura; però estic buscant les tècniques adients per a poder realitzar un treball tridimensional, però encara no estic preparat per a desenvolupar-lo.
Suposo que Toni Cruz et podrà ajudar…
Sí, és clar que sí, m’inspiraré molt en la seva obra.
Què opines d’Andorra?
És un país molt maco i per a tot arreu que vas, et trobes escultures; sens dubte, és un país molt lligat a l’art i això m’agrada molt.
