Eugeni Bregolat, de la Vansa al món

Eugeni Bregolat està molt orgullós de ser un noi de la Vansa, de casa de pagès. Ha recorregut un llarg camí en el terreny de la diplomàcia que també el va portar a Andorra, en un dels seus últims destins com a ambaixador per representar els interessos de l’Estat espanyol al Principat. Persona senzilla i afable, amb un subtil sentit de l’humor que sempre ha sabut estar al seu lloc i capejar el temporal en situacions delicades.

Com va ser que un xicot de la Vansa saltés a l’arena internacional?

Tot respon a un cúmul de circumstàncies i casualitats, com gairebé tot a la vida. Des de petit ja volia conèixer món, cada setmana m’empassava la revista Mundo que rebia el meu pare, que parlava de temes internacionals. Els meus pares eren de la Vansa, però jo vaig néixer al bell mig de la Seu d’Urgell, al barri antic, a la plaça del mercat. Llavors la Seu era una vila plena de seminaristes i militars, precisament jo vaig fer quatre mesos de pràctiques al quarter militar mentre estudiava, la milícia universitària, que en deien. Era un món que no té res a veure amb el d’avui. Pensa que en aquell moment hi havia prop de 500 seminaristes, mentre que avui està pràcticament buit! Qui més qui menys tenia un parent al seminari… I els militars, ja saps que fa anys que van marxar.

“L’institut de la Seu, d’alguna manera, existeix gràcies a Andorra”

Era tot un altre món…

Sí, mira, saps que l’institut de la Seu es va crear als anys 30, a l’època de la república. Va ser un alcalde d’aquí, que es deia Enric Canturri, que va tenir la bona pensada d’anar a Madrid a veure el ministre d’Educació, que era d’Esquerra Republicana, el Marcel·lí Domingo, i li va dir que si no feien l’institut a la Seu, tots els andorrans marxarien a estudiar a França. Els va semblar un bon argument i van construir-lo, pensa que en aquell moment, ciutats com Sabadell o Terrassa encara no tenien institut. Això va fer que la Seu es convertís en una de les ciutats amb una proporció més elevada d’universitaris. Jo també hi vaig estudiar, com un gran nombre d’andorrans, com l’Òscar Ribas o el Marc Forné, que forçosament havien de marxar del país per estudiar a l’institut, que d’alguna manera, existeix gràcies a Andorra!

I va seguir els estudis a Barcelona.

Sí, vaig anar a la universitat per estudiar dret. En realitat, penso que m’hauria agradat estudiar història i economia. Treia molt bones notes, estudiava amb beca, tenia poc temps i pocs diners per distreure’m! Els professors em van dir que podria estudiar qualsevol cosa i com que des de petit ja tenia moltes ganes de veure món, això vaig fer: vaig demanar una beca Fullbright per estudiar als Estats Units i la vaig aconseguir. Vaig anar a la Universitat de Virginia, on vaig conèixer el Javier Solana, amb qui encara som amics, i tot això em va obrir nous horitzons. Vaig estudiar Relacions Internacionals, una carrera que a Espanya ni existia… Vaig acabar número 1 a l’Escola Diplomàtica i vaig marxar a treballar a Madrid, durant tres anys, a la direcció política d’Europa on, entre d’altres coses, portava els temes d’Andorra. Al juny del 1974 vaig anar a Rússia, el primer destí diplomàtic a l’estranger, on vaig conèixer la Tamara, que es va convertir en la meva dona.

Com coneix Adolfo Suárez?

Quan vaig tornar d’Amèrica vaig anar a fer uns cursos de francès a Grenoble, on vaig conèixer Josep Coderch, que més tard entraria a treballar al ministeri d’Exteriors amb l’Alberto Aza. Em van cridar per treballar amb ells i allà vaig conèixer l’Adolfo Suárez, amb qui ens vam fer molt amics. Després també vaig fer gran amistat amb Felipe González, que sempre em deia: “Tu me enseñaste a comer caviar”. També em deia sovint: “Tu no sabes lo que a ti te quiere Adolfo Suárez!” A principis del 1982, amb només 38 anys, em van nomenar ambaixador a Indonèsia. Al ministeri espanyol, he estat l’ambaixador més jove i el que s’hi ha estat més anys.

“Vaig fer gran amistat amb Felipe Gonzàlez, que sempre em deia que jo li havia ensenyat a menjar caviar!”

I després a la Xina…

Sí, també va ser una casualitat! No pensava que hi acabaria passant 12 anys de la meva vida. Precisament l’últim any a Jakarta vaig marxar de vacances a Xina pensant que m’enviarien a algun país de Sud-Amèrica… Després em van dur a Canadà, tot i que jo volia anar a Rússia, però eren els anys de la guerra freda. No va ser fins al 1991 que em van trucar per dir-me que em nomenaven ambaixador als 14 països de l’ex-Unió Soviètica. Allà no m’hi he sentit mai estranger, parlo l’idioma i m’hi trobo com a casa, és clar! Torno a la Xina fins al 2003, abans de venir a Andorra, i després altra vegada a la Xina fins a la jubilació, el 2013. Diuen que hauria de figurar al Guinness dels rècords, perquè no s’ha vist mai un ambaixador que faci tres mandats diferents al mateix país! Precisament a la Xina vaig viure un incident que va tenir un gran ressò, quan 25 nord-coreans van entrar a l’ambaixada demanant asil polític, acompanyats d’un equip de la CNN. Per sort, tot es va resoldre pacíficament!

Andorra va ser una bona experiència?

Em van venir molt bé aquests 5 anys aquí, vaig recuperar amistats, parentius… Tinc bons records d’aquella època, aquí és com a casa meva. Per part de pare, provinc d’Andorra, de cal Colltort de Sant Julià, de cal Bou de Fontaneda, del Mas d’Alins, de ca l’Armengol de Civís i de cal Sendes. M’hauria pogut fer andorrà…

__________________________________________________

Eugeni Bregolat Obiols neix a la Seu d’Urgell, el 26 de gener de 1943. Es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona, per després estudiar Relacions Internacionals als Estats Units. Més tard, és director d’estudis al gabinet del president del Govern d’Espanya amb Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo. Ha estat destinat en representacions diplomàtiques espanyoles a la Unió Soviètica i Hannover, i ambaixador d’Espanya a Indonèsia, el Canadà, Rússia i Andorra. El nomenen director polític a Madrid, encarregat de temes europeus i després, ambaixador especial del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

Un any després ocupa el càrrec d’ambaixador espanyol a Andorra. Ha estat ambaixador d’Espanya a la Xina en tres ocasions: de 1986 a 1991, de 1999 a 2003 i des del gener de 2011 fins al 2013. Està casat amb la Tamara i té dos fills, l’Eugeni, de 34 anys i la Margarita de 23. Entre les seves aficions figura la lectura, sobretot temes de política exterior, i la poesia. Cada dia camina 5 quilòmetres.