James Rhodes: “La música clàssica explica una història de manera diferent”
La temporada 2019 de l’Auditori Nacional porta a Andorra el pianista britànic James Rhodes, que ha inclòs Andorra en la seva gira “Fire On All Sides Tour”. És la primera vegada que visita el país i es mostra encantat de fer-ho.
Com va sorgir la idea d’incorporar l’Andorra al “Fire On All Sides Tour”?
No he estat mai a Andorra i em va semblar un lloc que realment estimaria. I així, quan es va suggerir, vaig aprofitar l’oportunitat.
De què parla la seva música?
Ens parla del nostre món interior i exterior. Amor, esperança, ira, pau, totes les emocions que sentim, però de vegades manquen de paraules per expressar-les. Això és el que la música aconsegueix fer. Aquests compositors posseeixen una eina única per expressar externament el que està passant internament.
“Sempre m’he sentit connectat a la música clàssica d’una manera que no em passa amb altres gèneres”
Com definiria la seva música?
No és pas meva… Pertany a tothom! És una cosa fantàstica que, durant 90 minuts, tots puguem sentir-nos connectats a un geni de la composició de fa 200 o 300 anys que, a través de la seva música, encara ens acompanya avui, al 2019, en un moment en què, més que mai necessitem l’evasió que ens pot aportar la música.
Per què sempre s’inspira en la música clàssica?
Perquè per a mi, té una profunditat i explica una història d’una manera diferent d’altres gèneres. En una sonata de Beethoven de 30 minuts, podeu experimentar sensacions i emocions que no podreu viure en una cançó pop de 3 minuts. Amb això no vull dir, per descomptat, que el pop, el rap o el hip-hop siguin menys dignes, sinó que, personalment, sempre m’he sentit connectat a la música clàssica d’una manera que no em passa amb altres gèneres.
Parli’m dels seus llibres…
Probablement valgui la pena que les persones que els vulguin llegir aconsegueixin que algú els hi deixi, abans que comprar-los… Parlen de música, d’esperança, de paternitat, d’ansietat i de violació. Parlen d’Espanya, de l’amor, i del que et passa pel cap a les tres del matí. Potser no agradaran a tothom, però estic content d’haver-los escrit. Un d’ells, que també està disponible en català, pot fer que algú pugui interpretar un preludi de Bach en sis setmanes, fins i tot si un no ha tocat mai el piano. Sí, sí, fins i tot tu! I això ha de ser una cosa bona, no?
Es considera un músic irreverent i innovador?
Només un músic que fa tot el possible per millorar.
És la primera vegada que ve a Andorra?
Sí! Però tinc la sensació que hi tornaré sovint. Vosaltres teniu l’esperança de vida més alta del món. Potser hauria de traslladar-m’hi…
Què evoca per a vostè el nom d’Andorra?
Una atenció mèdica sorprenent, esquí, bells paisatges, menjar genial, educació fantàstica i persones molt intel·ligents que parlen dos, tres o quatre idiomes. Això em fa sentir una mica estúpid…
